Segona mostra itinerant de cinema i vídeo indígena

image001
Divendres 18 de juny a les 19:30h al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida.
Per segon any consecutiu se celebra la II Mostra Itinerant de Cine i Vídeo Indígena a Ontinyent.
La Mostra pretén fer-nos viure la mirada dels pobles indígenes sobre la seua realitat, les seues lluites i les seues propostes.
Divendres 18 de juny ens acompanyarà Julia Condori Castillo, del poble aymara de Bolívia.

Podrem gaudir de les següents projeccions:

“Corpo a corpo”
Poble Yanomami, Brasil, 2005.
Documental/Experimental, 7 minuts
Realització: José Ronaldo Lopes Duc
Sinopsi: Vídeo poema sobre les nacions Yanomami, de l’Estat de Roraima (Brasil)

“El oro de Baltasar”
Poble Puruhá (Kichwa) Equador/Colòmbia, 2006.
Documental, 24 minuts
Realització: Fredy Armando Gómez Torres
Sinopsi: Baltasar Ushca, protagonista del documental, és un indígena Puruhá de la província del Chimborazo, a Equador, que als seus 64 anys manté la tradició d’extraure gel natural al taita Chimborazo, el nevat més gran de l’Equador escalant 5.200 m per a obtindre-lo. Per les condicions d’aquest ofici molts dels seus companys han mort i altres ja no poden treballar per malalties que el fred els ha transmés a través dels anys. Baltasar Ushca reconeix que ell és l’últim geler perquè ni els seus propis fills desitgen aprendre aquesta tradició.

“Far away future” (Lluny del futur)
Poble Himba, Namíbia/Holanda, 2008
Documental, 34 minuts
Realització: Frank Dorren
Sinopsi: El pare de Nana se’n va anar a la ciutat per a vendre les cabres i comprar béns per a la seua família, però això va ser molt, molt de temps arrere. Mentrestant Nana espera l’incerta tornada del seu pare, Gaja es convenç cada vegada més que el seu futur està a la ciutat, molt lluny de la tribu himba. A la ciutat ella pot aconseguir qualsevol cosa, ser algú, una infermera, una venedora de peces de roba o de joies o de sexe. Gaja està segura que ella serà més feliç a la ciutat, perquè, al seu poble tot el que pot arribar a ser és convertir-se en una dona. I ella no ha de fer res per a arribar a ser dona, només esperar. Al final reflexiona que la ciutat no és el que ella imagina…