Segons dades del mes de desembre de 2014, la taxa d’atur a Xàtiva se situa en el 16’34%
Les dades d’evolució interanual de l’ocupació, publicades recentment pel SERVEF, posen de manifest que la política d’ocupació de l’Ajuntament de Xàtiva no funciona. Segons ha manifestat el secretari general dels socialistes xativins, Roger Cerdà, “els minijobs no són la solució ni tampoc no és el camí.”
Xàtiva està per davall de la mitjana de la Comunitat Valenciana pel que fa al descens en número de persones inscrites en el SERVEF com a demandants d’ocupació. Mentre al conjunt del País Valencià el descens interanual és del 6’61%, en la nostra ciutat tan sols és d’un 2’61%, quatre punts per davall de la mitjana.
Segons dades del mes de desembre de 2014, la taxa d’atur a Xàtiva se situa en el 16’34%. Per tant, és superior a la taxa d’atur que hi havia a la ciutat a l’inici de la present legislatura, que era del 15’6%. Segons Roger; Les xifres posen de manifest el fracàs de la política dels minijobs d’Alfonso Rus, qui, en paraules de Roger Cerdà, “ha imposat un model basat en el clientelisme, oferint llocs de treball efímers, amb baixa qualificació i mal remunerats. L’ocupació oferida pel govern del Partit Popular a Xàtiva és una ocupació de baixa qualitat. Les taxes de temporalitat són inassumibles. Preval la precarietat i uns sous per sota del salari mínim interprofessional.”
L’actual xifra de desocupats a Xàtiva queda molt lluny de l’objectiu que el Partit Popular es va marcar a l’inici de legislatura. Cal recordar l’anunci de Rus en la campanya de les eleccions de 2011, qui va prometre que la taxa de desocupació en 2015 seria del 9%. L’actual taxa gairebé dobla la que va prometre Rus.
El descens del número d’inscrits com a demandants d’ocupació és notablement superior en altres poblacions significatives del nostre entorn. Mentre en Xàtiva, el percentatge se situa en el 2’61%, el descens és d’un 6’82% en el global de la província de València, arribant a xifres superiors en poblacions com Ontinyent, on el descens és d’un 8’13%. Les causes cal trobar-les en les distintes polítiques d’ocupació que es desenvolupen en cada municipi.
En opinió de Cerdà, “la diferència radica en què en altres ciutats es posen en pràctica polítiques de desenvolupament d’incentius fiscals a la contractació, polítiques de foment de l’ocupació de qualitat a llarg termini, programes mixtes d’ocupació i formació, com els tallers d’ocupació. En canvi, a Xàtiva, Rus opta pels minijobs, pel tracte de favor i pel clientelisme que li facilite rèdits electorals a curt termini, sense tenir en compte la qualificació dels treballadors ni la millora de les seues condicions de vida. Front això, els socialistes volem una política seriosa d’ocupació, que perseguisca una ocupació suficient i de qualitat i que supose un autèntic compromís del govern municipal en la promoció econòmica de la ciutat, sota les premisses del rigor, la planificació, el treball i la sostenibilitat.”
Cal recordar que les dades publicades mostren el número de persones inscrites en el SERVEF i no el número real de persones aturades. Això vol dir que, en realitat, a la nostra ciutat pot haver-hi més persones desocupades que no s’inscriuen com a demandants d’ocupació, com a conseqüència del desànim enfront de les dificultats reals que hi ha per trobar un lloc de treball a Xàtiva. En aquest sentit, cal tenir en compte que, en el tercer trimestre de 2014, l’Enquesta de Població Activa mostrava una taxa d’atur del 25’54% en la Comunitat Valenciana.