R de RECTIFICACIÓ

Xàtiva, 24/12/2010 – Laura M. Ibáñez


R de RECTIFICACIÓ. Passada ja la “ressaca” nadalenca he d’aclarir un punt relatiu a l’última lletra publicada (N de NADAL) on referia una lloança a l’Església per la seua inestimable aportació sobre tot a l’àmbit d’ajuda social oferit pels milers de menjadors públics que ofereix.

Recalque de nou este bon fer que no sempre s’agraix el suficient, no obstant, si abans done un complit a l’Església més prompte ix el jerarca de torn per a fer difícil que el cristià del segle XXI afiance el seu compromís amb una Institució que, segons diria un bon amic meu, segueix la “llei pendular” de l’existència.

He de posar amb lletra roja les darreres declaracions d’un dels bisbes més mediàtics actualment, el contestà Juan Antonio Reig (conegut a Cocentaina com a “Chore”), que res ajuden a normalitzar i posar en valor la Institució Eclesiàstica.

Com que la violència contra les dones es dona especialment en matrimonis no canònics? Qui ha fet eixa estadística? D’on trau les xifres l’insigne prelat? Coneguem sols la punta de l’iceberg del problema, és a dir, els casos d’aquelles dones que denuncien les seues parelles? Però… com serà el tamany del silenci de tots aquells matrimonis socialment i canònica “de bé” però amb la violència instal.lada a la intimitat? És absurd fer estes distincions davant un seriós i greu problema; és un reduccionisme tan simple que no és acceptable.

Com a cristiana, sent vergonya de declaracions com estes que sols busquen el titular fàcil i el proselitisme barat. Llàstima que els mitjans ens fem ressò amb més volum d’estes insòlites actuacions orquestades i no fem protagonistes els qui de debò ho mereixen: retors de barri, gent corrent, seglar o no, que des de l’anonimat més absolut sí representen l’autèntic valor d’un cristià a l’actualitat.

Així que rectifique: és ben simple fer crítiques els capitostes de l’Església perquè sovint ho posen massa fàcil. Llàstima.