Els actes es celebraran del 28 de novembre a l’1 de desembre
L’Agrupació Local del PSPV-PSOE ha organitzat les jornades “Ara i sempre” en homenatge als poblatans que foren represaliats després de la Guerra Civil Espanyola. La iniciativa coincidix amb el centenari en 2013 del naixement de Julio Tomàs Codina, un veí de La Pobla Llarga que va morir a un camp de concentració nazi i sobre el qual s’ha escrit un llibre que es presentarà en el transcurs d’estes jornades. Els actes es celebraran del 28 de novembre a l’1 de desembre.
Darrere d’esta iniciativa està la necessitat de donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica. Segons explica la secretària general de l’Agrupació Local del PSPV-PSOE, Neus Garrigues, “han passat 6 anys des de l’aparició d’esta llei i el govern del PP de La Pobla no s’ha preocupat per fer cap acte en record de les víctimes del franquisme, molt especialment en record dels 11 afusellats al nostre municipi, els cossos dels quals mai s’han trobat. Nosaltres volem recuperar els seus noms de l’oblit”.
L’homenatge també va dirigit als 15 veïns de la Ribera Alta que a més van patir la barbàrie nazi i que trobaren la mort als camps de concentració. Entre ells, el poblatà Julio Tomàs Codina, qui enguany haguera complit 100 anys. Amb l’ajuda de les nétes de Julio, el regidor socialista Ximo Vidal ha reconstruït la dramàtica història d’este veí de La Pobla, mort al camp de concentració de Gusen el 28 de novembre de 1941.
La presentació del llibre “Julio Tomàs Codina, poblatà del Teular, víctima del feixisme” serà un dels actes centrals de les jornades que han organitzat els socialistes de La Pobla i que constaran a més d’una exposició sobre el camp de concentració de Mauthausen, una xarrada sobre la repressió franquista a La Pobla i diverses projeccions audiovisuals, com la projecció de la pel·lícula “Las 13 rosas”.
L’Agrupació Local del PSPV-PSOE ha preparat «amb molta il·lusió» estos actes commemoratius amb el convenciment que «és necessari rescatar de l’oblit esta part de la història per tal que la coneguen les joves generacions». Les jornades compten amb la col·laboració de l’associació Amical de Mauthausen i el Grup de la Memòria Històrica a València.
Llistat dels veïns a La Pobla Llarga afusellats entre 1939 i 1941:
Valerio Montaner Ortíz, 34 anys, obrer, mort el 8/11/39
Nicasio Ripoll Ortolà, 33 anys, llaurador, 18/1/40
Bautista Gomar Benavent, 42 anys, llaurador, 18/1/40
Salvador Ramón Benavent, 33 anys, jornaler, 18/1/40
Vicente Vaya Navarro, 29 anys, llaurador, 1/5/40
José Vidal Tormo, 41 anys, jornaler, 14/6/40
José Navarro Dasí, 25 anys, llaurador, 29/8/40
Antonio García Vaya, 27 anys, jornaler, 14/1/41
José Sendra Sigalat, 32, xòfer, 14/1/41
José Burguete Grimaldos, 21 anys, carnisser, 14/1/41
Francisco Castelló Guillem, 39 anys, jornaler, 16/5/41
Víctimes de La Ribera Alta als camps de concentració nazis:
ALZIRA
Avelino Abril Escudero, mort a Castillo de Hartheim el 9/02/1942 amb 26 anys
Agustín Flores Ibarra, mort a Comando Temberg el 29/05/1943 amb 37 anys
José María Fuentes Mascarell, mort a Gusen el 1/11/1941 amb 41 anys
ALGEMESÍ
José Camarasa Baboi, mort a Gusen el 15/01/1942 amb 33 anys
CARCAIXENT
Manuel Termens Bris, mort a Gusen el 15/06/1943 amb 24 anys
Ramón Cogollos Giner, mort en el “Castillo de Hartheim” el 24/12/1941 amb 30 anys
Eduardo Gines Ferrer, mort a Gusen el 22/08/1941 amb 24 anys
CARLET
Bernardo Primo Hervás, mort a Gusen el 25/12/1941 amb 29 anys
VILLANUEVA DE CASTELLÓN
Eliseu Martínez Torregrosa, mort a Gusen el 18/01/1942 amb 33 anys
Salvador Sans García, mort a Gusen el 11/12/1941 amb 24 anys
José Víctor Micó, mort a Gusen el 14/12/1942 amb 30 anys
TORÍS
Vicente Vidrier Jiménez, mort a Gusen el 31/01/1942 amb 41 anys
GUADASSUAR
Ramón Ribes Cruz, mort a Gusen el 29/11/1941 amb 33 anys
TOUS
Juan Meseguer Galdón, mort a Gusen el 13/01/1943 amb 29 anys
LA POBLA LLARGA
Julio Tomàs Codina, mort a Gusen el 28/11/1941 amb 28 anys
PROGRAMA DE LES JORNADES “ARA I SEMPRE. HOMENATGE ALS POBLATANS VÍCTIMES DEL FRANQUISME”
DEL 28 DE NOVEMBRE A L’1 DE DESEMBRE DE 2013
DIJOUS 28 DE NOVEMBRE
19.30h. Inauguració exposició fotogràfica “Mauthausen. L’univers de l’horror”, a càrrec de Francesc Romeu, vicesecretari general del PSPV-PSOE i portaveu de l’executiva nacional, Neus Garrigues Calatayud, secretària general de l’Agrupació local del PSPV PSOE la Pobla Llarga, i Rosa Toran (Manresa, 1947), doctora en Història i professora d’aquesta matèria a l’IES Vilassar de Mar (Barcelona).
Esta exposició pretén donar a conèixer les vivències dels republicans espanyols al camp de Mauthausen, en un llarg recorregut cronològic des de la II República fins a la deportació. Compta amb la producció de l’associació Amical de Mauthausen i el Museu d’Història de Catalunya.
Lloc: Sala d’exposicions de la Casa de la Cultura.
L’exposició estarà oberta fins el diumenge 1 de novembre.
DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE
20.00h. Presentació del llibre “Julio Tomàs Codina, Poblatà del Teular, víctima del feixisme”, amb la participació de l’autor, Ximo Vidal, i les nétes Julia i Pepa Ferrero Tomàs.
Lloc: Casa de la Música
DISSABTE 30 DE NOVEMBRE
18.00h. Xarrada “La repressió franquista després de la Guerra Civil a La Pobla Llarga”, per Matías Alonso, Secretari de Memòria Històrica de la Comissió Executiva Provincial del PSPV.
Lloc: Casino de la Plaça
DIUMENGE 1 DE DESEMBRE
18.30h. Projecció de la pel·lícula “Las 13 rosas”, del director Emilio Martínez Lázaro, (Espanya, 2007, 132 minuts).
Lloc: Cafeteria Les Brases
DE DIJOUS FINS DIUMENGE es projectaran diversos documentals sobre el franquisme a la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura, de 18.30 a 21 hores.
Les restes iberes del Tossal de la Cala evidencien que entre els segles III i I aC ja existia població. Del pas dels romans hi ha mostres en les partides del Moralet i Murtal i en naufragis trobats a la badia. Durant l’ època àrab hi va haver un assentament inestable anomenat Beni Darhim i estava sota la jurisdicció de l’alqueria de Lliriet. En tot cas la població seria de poca importància, car no apareix el nom de Benidorm al Llibre del Feyts de Jaume I , qui entre 1245 – 1249 cristianitza la zona i reparteix les terres. Aquest repartiment va deixar com a propietari del lloc i del castell a l’almirall barceloní Bernat de Sarrià , considerat com vertader fundador del poble, ja que el 8 de maig de 1325 va atorgar una carta de poblament perquè s’establira una població al promontori d’Alfalig, actual punta del Canfali, encara que no amb massa èxit. La funció d’aquest document va consistir a marcar els límits del nou municipi anant des de la Torre de n’Aguiló fins al riu Algar fitant amb Altea (Altea la Vella), Polop, el Castell de Finestrat i la Vila Joiosa (separant-se administrativament de la baronia de Polop ), així com intentar atraure l’establiment de gent cristiana de Catalunya, Aragó i d’Occitània. Estratègicament, l’origen de la vila va servir per frenar, per part de Bernat de Sarrià , l’avanç del poder de Roger de Llúria , senyor d’Altea, al sud del Regne de València.