N de NADAL

Xàtiva, 24/12/2010 – Laura M. Ibáñez, periodista
No hi ha altra lletra que puga tindre més protagonisme en estos dies. N de NADAL. Xiquets amb el seus nous regals; cases plenes de gent
tota la família reunida al voltant d’un bon putxero, torrons i dolços de mil-i-un sabors, nadaletes, panderetes, la Misa del Gall, Raphael cantant per “Nochebuena”, sopars de cap d’any, raïm, campanades, el primer anunci de l’any, el concert d’Any Nou
Almenys estes són les estampes més típiques i tòpiques del Nadal.

Però hi ha altra cara nadalenca que l’altre dia es reflectia a REC un programa de la ja quasi desapareguda CNN+ i on s’assenyalava l’importantíssim paper social actual de l’Esglèsia católica. Per a molts la crítica fàcil –jeraquia eclesiástica, normes atàviques, etc- és la única que l’Esglèsia mereix, però a mi m’agradaria posar en valor la gegantesca tasca desenvolupada en un temps de crisi com el que patim actualment per una part de la comunitat católica mitjançant els menjadors socials i cases d’ajuda. I és eixa cara de la moneda del catolicisme la que menys es converteix en noticia. Perquè les bones notícies no sempre ho són, malauradament.

La crisi ha provocat un important canvi al perfil dels que nutreixen les files de l’anomenada “cua de la vergonya” a les portes de les cases de caritat. Qualsevol podriem vore’ns a la terrible escena de “demanar” a un menjador social. Més d’un milió de persones ocupen a diari els menjadors socials de l’Esglèsia a Espanya, on creences, conviccions i religions desapareixen quan la fam apreta. Assistim impotents a la creació d’un nou estament social, els “nous pobres” pertanyents a famílies de classe mitjana en situación crítica.

Les xifres estadístiques són alarmants. Una de cada quatre famílies té problemas per a pagar l’hipoteca. El 20‘8% de la población està per davall del nivell de pobresa. Però què significa ser pobre. Segons l’INE pobre és aquella persona que cobra menys del 60% de la mitjana estimada en 6.800 euros a l’any i 586 euros al mes. I el futur immediat no pinta massa millor. 2011 encara serà pitjor.

Front a estes dades, fa uns dies l’advocat i fundador de Garrigues Walker declarava a la cadena SER que tota situació de crisi és “apassionant” i ofereix moltes oportunitats. Potser tinga raó però
jo el convidaria a que passara el dia de Nadal a un menjador social
Tal volta la seua -al meu parer ‘frívola’- “debilitat” per la crisi
canvie.

Encara i amb tot estic d’acord amb GW a una cosa, podem i debem viure, no ja amb ulls al futur, sino el present amb sensacions noves, canviades. Disfrutant i gaudint de detalls que tal volta la crisi ens ha fet reprendre de nou.

Bon Nadal!