Mor el Pare Caputxino Miguel Gónzalez, Fill Adoptiu de L’Olleria

El soterrament és este dilluns en el Convent Caputxí de la localitat

El Pare Caputxino Miguel González Aguilar, Fill Adoptiu de la ciutat de L’Olleria, moria este passat Dissabte 29 d’Octubre a l’edat de 76 anys.

El soterrament serà esta vesprada a les quatre en el Convent de Caputxins de L’Olleria. A la cerimònia religiosa acudirà l’alcalde i diversos membres de la corporació municipal, així com nombrosos veïns que volen donar l’últim adéu “a una persona tan volguda per tot el poble de L’ Olleria per la seua innegable dedicació i labor desenvolupada en el nostre poble al llarg de tants anys i poder així mateix, acompanyar en estos difícils moments a tots els membres de la Comunitat de PP. Caputxinos de L’Olleria així com als seus familiars i amics” ha assegurat l’alcalde, José Vidal.

El Pare Miguel va nàixer al novembre de 1935 en la pedania de Mudamiento, Oriola, iniciant el noviciat en el convent de Franciscans Caputxins de L’Olleria en 1954. Va estudiar les disciplines eclesiàstiques de filosofia i teologia en els convents de Orito, Totana i Oriola. Acabats els estudis, és ordenat sacerdot en 1963 i al juliol de 1989 és destinat al Convent de L’Olleria, on va romandre fins que per motius de malaltia va ser traslladat a la residència que té l’Ordre a Massamagrell fa uns anys.

Les seues grans qualitats humanes, la seua dedicació als més necessitats i la seua disponibilitat per al servici i capacitat d’entrega li va dur a l’Ajuntament al febrer de 2000 a celebrar la cerimònia de nomenament com Fill Adoptiu de L’Olleria després d’acordar-se per la Corporació Municipal en la sessió del ple de 30 novembre de 1999.

Va ser en l’acte de lliurament del títol acreditatiu de Fill Adoptiu de L’Olleria, celebrat el 19 de febrer de 2000, on es van destacar totes estes qualitat “amb el seu habitual somriure, el Pare Miguel ha dut la pau a moltes famílies, i consol, a tants afligits pel dolor. Un dia i un altre se li ha vist recórrer els carrers de la ciutat, en la seua visita als malalts i en atenció a altres necessitats. La seua disponibilitat per al servici i capacitat de lliurament és tal, que resulta difícil d’igualar i més difícil d’imitar. Sempre serè, equànime, amb tota dedicació. I ple d’amabilitat”.