Escrit per la Unió de Periodistes
MANIFEST EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
La censura exercida per la Diputació de València sobre l’exposició de fotoperiodisme Fragments 2009 ha suposat una galtada inconcebible en una societat democrà tica com la valenciana en l’any 2010, més de tres dècades després de la desaparició del règim d’oprobi que precisament tenia en la censura i el silenciament de la llibertat d’expressió un dels seus baluards. I ha servit per a recordar-nos a tots que la llibertat no pot ser concedida, ha de ser conquistada.
Precisament en aquest any que la Unió de Periodistes compleix el seu 30 aniversari, arbitrarietats com la qual acabem de sofrir justifiquen millor que res la nostra raó d’existir i la nostra pròpia història. Durant aquestes últimes dècades hem arribat a donar per fet que la llibertat d’expressió és un dret inalienable en la nostra societat. Doncs bé, els governants del PP en la Diputació de València ens han retornat a la crua realitat: cal lluitar cada dia per la llibertat d’expressió, perquè sempre existeixen enemics disposats a furtar-nos-la arraulits en qualsevol cantonada, en ocasions fins i tot en les institucions democrà ticament triades que estan obligades, més que ningú, a vetllar per la seva salvaguarda. No obstant això, com acabem de comprovar, els hi ha qui no han entès i possiblement mai entendran aquest principi bà sic. Els hi ha qui emparats en el respatller d’uns vots obtinguts per a gestionar el cap de bestiar públic ho confonen amb un mandat per a fer de la seua el que més els convé.
Desgraciadament, a la Comunitat Valenciana aquesta actuació autorità ria i menyspreadora cap als mitjans de comunicació no és un cas aïllat. El nostre sistema de llibertats —en aquest cas d’informació— sofreix una degradació preocupant a les mans d’uns governants que no dubten a menysprear als periodistes, pressionar amb les ajudes públiques o ignorar les seves obligacions negant-se a respondre a les preguntes. I que ha dut a tindre una televisió pública que s’ha convertit en un exemple bast de manipulació que treu els colors a qualsevol professional digne de tal qualificatiu. Però els periodistes i els mitjans no som els amos de la llibertat d’informació. Només som els marmessors, els dipositaris d’un dret que pertany al conjunt de la societat. Som només aquells en qui els ciutadans confien per a contar, analitzar i fiscalitzar el que els governants fan per mandat de les urnes.
Per això, un atac com el sofert ara des de la Diputació de València no ho és contra uns professionals de la informació. Ho és contra el conjunt de la societat. I per això és un problema que afecta a tots, no només a periodistes o mitjans de comunicació. Per això, combatre aquesta degradació de la vida civil valenciana està en mans de tots.
Deia l’humorista Jaume Perich que «grà cies a la llibertat d’expressió avui ja és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passe res. Al governant tampoc». Doncs bé, aquesta és una tasca pendent. El president de la Diputació, Alfonso Rus, va arribar a al·ludir a la seva «llibertat d’opinió» per a intentar justificar la censura de Fragments. Romà de la Calle recordava després de la seva dimissió que aquesta llibertat d’opinió no seria possible si abans no existira la llibertat d’expressió. I, en paraules de George Orwell, «la llibertat d’expressió és a dir el que la gent no vol escoltar».
Pel que sembla, des d’algunes institucions hi ha moltes coses que no es volen escoltar o, en aquest cas, veure. Per això encara tenim, i sempre tindrem, per davant una ingent tasca: defensar dia a dia aquesta llibertat d’expressió. Fins i tot a costa de crear-nos enemics i sofrir difamacions per qui es permeten el luxe d’intentar donar lliçons quan el seu comportament, polÃtic i social, és, senzillament, execrable. No podem oblidar, com afirmava José MartÃ, que «la llibertat costa cara i és necessari comprar-la pel seu preu o resignar-se a viure sense ella».
València, 11 de març de 2010
Unió de Periodistes Valencians