L’exposició «Ensenyar valencià en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí»que des d’aquest dimarts 30 d’octubre es pot visitar
L’any 1949, Carles Salvador ―el primer gran fabrista del País Valencià― va impulsar el que es considera una de les grans fites de l’ensenyament i la normalització del valencià després de les Normes de Castelló: els Cursos de Gramàtica Valenciana. Aixoplugats per l’associació valencianista Lo Rat Penat, els Cursos van esdevenir fins a l’any 1976 el centre d’irradiació de la sensibilitat per la llengua. En aquesta tasca, van acompanyar Salvador alguns dels integrants de la vella generació valencianista del 1930, com Josep Giner, Ricard Sanmartí, Enric Soler i Godes o Ismael Rosselló, i més endavant Francesc Ferrer Pastor, Enric Valor i Enric Matalí, qui va esdevenir l’ànima i el principal sostenidor de la iniciativa. La tasca que van desenvolupar els Cursos de Gramàtica Valenciana s’explica en l’exposició «Ensenyar valencià en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí«, que des d’aquest dimarts 30 d’octubre es pot visitar a la Casa de Cultura d’Ontinyent-Palau dels Barons de Santa Bàrbara. La instal·lació forma part del programa d’activitats «L’escola valenciana, la nostra escola», organitzada per la nostra associació en col·laboració amb l’Ajuntament d’Ontinyent, la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià i la Universitat de València.
L’exposició consisteix en diversos plafons i una selecció de documents originals sobre els Cursos, entre els quals hi ha llistes de l’alumnat, del professorat, material didàctic i informació sobre les conferències de la cloenda dels Cursos i d’altres activitats culturals. En conjunt, és una mostra del que va ser la primera temptativa d’ensenyament del valencià durant la dictadura, que es va iniciar en plena postguerra amb la intenció de desvetlar la consciència nacional. Així, els Cursos no només oferien l’oportunitat d’aprendre l’idioma, sinó també de practicar l’excursionisme arreu del país, de conèixer-ne el patrimoni, i d’obtenir una formació idiomàtica, cívica i patriòtica. És, de fet, on van formar-se bona part dels mestres històrics i dels defensors de la llengua. Es calcula que entre el 1949 i el 1975 van assistir-hi més de dotze mil alumnes.