Per Salva Calvo.
Aquitecte Técnic Col-legiat e Enginyer de l’Edificació.
Ja fa molt de temps, que volia realitzar un estudi i investigació, sobre algun dels molts monuments importants que hi tenim a la nostra ciutat. Intentant que fora interessant per a tots aquells lectors, que vulguen utilitzar 5 minuts del seu temps, per coneixer més a fons una part important de tots nosaltres. Desprès de molt de pensar, decidí realitzar un estudi sobre la nostra Estació de Tren, per la seva importància al progrés econòmic i social de la ciutat.
Com he comentat abans, l‘Estació de tren va produir un progrés econòmic i social sense antecedents a la ciutat, deixant de costat la percepció de ciutat emmurallada i amuntegada que hi es tenia de Xàtiva, sent el ferrocarril un dels factors primordials de profunds canvis socioculturals i econòmics de la ciutat. Modificant l’orografia urbana y vies de comunicació. I per descomptat, com a mitjà de captació, augmenta a les proximitats l’emplaçament de noves fàbriques, magatzems, pensions, cafés, bars,…
Cal dir, que la primera estació que vam tenir a la localitat no va ser l’actual. A la zona est del casc urbà es troba l’antiga estació de tren. Aquesta estació va ser inaugurada a Xàtiva el 20 de Desembre de 1854, per José Campo, empresari de la societat que portà el tren a la comarca. Aquesta estació culminava la línia ferroviària Grau de València-Xàtiva, sent aquest el primer pas per aconseguir ser els primers en connectar el mediterrani amb la capital de l’estat, Madrid. Donant forma i realitat al projecte indefinit anomenat “Línia del Mediterrani”. El visionari José Campo fou qui aconseguí crear expectatives, potenciar els sentiments populars i dignificar la seva imatge com promotor del progrés i la modernitat valenciana. Deguem pensar que fa 150 anys, el ferrocarril suposava una conquista de territoris i mercats, als que acudien inversors i banquers, amb la bandera de la modernització i progrés del país.
Continuant amb la nostra estació, aquesta modificà la seua ubicació al finalitzar la construcció de la línia que anava des de l’estació de Xàtiva fins Almansa, continuant amb l’ambició d’arribar fins Madrid. La nova estació s’inaugurà el Maig de 1860, la seua ubicació estava decidida en 1856, als extramurs, o millor dit a les afores de la ciutat, al camí veïnal que unia Xàtiva amb la Llosa de Ranes. Aquesta nova ubicació provocà varies intervencions urbanístiques a la part nord de la ciutat. Açò fe que es realitzarà una nova porta a les muralles de la localitat anomenada “Españoleto” i un eixamplament del camí que s’anomenaria Camí de l’Estació.
Aquesta estació portà moltes polèmiques, al ser una estació de segona categoria, primant l’economia i la funcionalitat, sent una estació de reduïda grandària on no es corresponia a la importància de la ciutat i de l’alt tràfic que es generava. Açò provocà les protestes de la població, element que va conduir a un procés llarg de projectes i ampliacions(1867-1875) que van concloure a 1890, moment en què es configurà tal i com la coneguem. Cal puntualitzar, que a l’any 1873, abans d’executar la primera ampliació es produí un atac per una facció Carlista a la ciutat on l’estació va ser incendiada, element que produí que l’Ajuntament de la localitat sol·licitara la construcció d’una nova estació de major capacitat.
Anem a explicar de forma esquematitzada el procés de projectes i ampliacions que es van produir a l’estació:
Primera Rehabilitació i ampliació(1875):
Aquesta remodelació marcarà les pautes arquitectòniques de l’estació que avui es conserva.
Per millorar la comprensió arquitectònica explicarem com és aquesta:
Doncs desprès d’executar una rehabilitació i ampliació de l’edifici incendiat anteriorment, es construí un edifici que marcarà les pautes arquitectòniques de l’estació que hui es conserva. Aquest edifici de caràcter eclèctic, sent aquest tipus d’arquitectura, una tendència artística en que l’arquitectura mescla diferents estils i èpoques, sent les seves referencies l’art gòtic, romànic i oriental. Estem davant d’un edifici de volumetria i forma severa, de planta rectangular de 20.96 metres de longitud per 9 metres d’amplària, de dues plantes, de murs de mamposteria amb una coberta amb dues aigües amb bigues de fusta suportades per unes cintres metàl·liques. En planta baixa els buits s’executen amb arcs de rajola de mig punt i en planta primera aquests són adintelants (rectes), per altra banda, les motlures rematen el sòcol, els buits i les baranes de coronació. Cal dir, que aquest edifici es desenvolupava en planta baixa el servici del públic i a la primera per a les habitacions dels empleats. A altres edificis adjunts, es col·locaven altres dependències com retrets, lampisteria, magatzems i habitacions per als guardes i mossos.
2ona i última ampliació(1890):
En aquesta ampliació s’abastarà la grandària de l’actual estació, per conseqüència del procés expansiu de la Societat dels Ferrocarrils de Almansa a València i Tarragona i per la concessió a José Campo de la línia de ferrocarril Xàtiva-Alcoi, inaugurada el 15 d’Abril de 1904. Des d’aquest moment, es convertí en l’estació més important en la línia València-Almansa, excepte les estacions de València i l’Alzina. En previsió que aquesta nova línia augmentara de tràfic, es presentà el 29 de Maig de 1890 el projecte d’ampliació de l’estació.
Aquest projecte contenia un pla ambiciós que poguera cobrir les noves necessitats de l’estació de Xàtiva. Es produí una ampliació i construcció d’un edifici d’uns 56 metres de longitud per 9 metres d’amplària, així com, uns nous andens de 120 metres de longitud, un espai de transbord de viatgers amb una coberta metàl·lica amb claraboies formada per tres amples naus, una cotxera per a vint i quatre carrutxes, pont giratori, noves vies per al servici de mercaderies amb els seus corresponents molls, noves vies per a depòsit i maniobres dels trens, accessos a la plaça de l’Estació,…
L’ampliació de l’estació mantindrà el seu caràcter eclèctic, mantenint el sistema constructiu de l’estació del 1875 amb murs de mamposteria a l’exterior i de rajola a l’interior, coberta de teula ordinària sobre armadura de ferro, planta superior de fusta, columnes de fundició i carpinteria de fusta de riu. Per altra banda, també es manté el ritme i la forma dels buits, amb arcs de mig punt de rajola a la planta baixa i buits amb dintell a la primera. La façana es repetí modularment tres vegades a la façana del 1875.
No deguem oblidar, que el diumenge 12 de Febrer del 1939 sobre les 11:30, en plena guerra civil. Aquesta estació va rebre el bombardeig per part del front Franquista, on es van perdre més d’un centenar de vides republicanes. Com podem observar, la nostra estació va subjecta a l’historia d’Espanya i la localitat.
Degut al canvi del programa de necessitats de les estacions del segle XXI, al 1997, es realitzà l’ultima restauració que perdura a estos dies, on podem observar que s’utilitza un programa dirigit a l’explotació integral de servicis dels viatgers amb una sala diàfana amb un gran vestíbul més obert a les andanes.
Aquesta última restauració, que encara es manté aquests dies, continua amb el seu caràcter i tipologia arquitectònica, on es buida el seu interior, desapareixent la seva planta alta i unificant el seu espai per a donar aquest vestíbul una gran amplitud, obrint un dels laterals per conduint als viatgers a un espai envidrat, continuació del vestíbul que fa de transició a la gran marquesina sobre els andes i vies d’estació.
Aquest és un projecte, que intenta respectar l’obra antiga, adequant-se a les noves necessitats d’explotació de les grans esbosses i l’alta velocitat.
Per finalitzar, espere de bon gust, haja sigut d’utilitat i curiositat aquest estudi per als lectors d’aquest article.
BIBLIOGRAFIA
Historia del ferrocarril en las comarcas valencianes: La costera.
Conselleria Infraestructures i Transports. INMACULADA AGUILAR. 2004.
150 años de ferrocarril en la Comunidad Valenciana: 1852-2002.
Conselleria d’Obres Públiques i Transports. INMACULADA AGUILAR.2002.
Transporte en el País Valenciano: Carreteras y Ferrocarriles. Universitat de València.1988.
Historia del ferrocarril en las comarcas valencianes: La Ribera Alta.
Conselleria Infraestructures i Transports. INMACULADA AGUILAR. 2004.
L’Arribada del ferrocarril a Xàtiva i naixement del nostre barri. Llibre Falla Ferroviaria, any 2009. JOSÉ ALMENDROS GARCI-CABALLERO.