Un estudi demostra que el castic físic o la privació són contraproduents en l’educació dels adolescents
Després d’una investigació amb més de mil adolescents de diversos instituts de la Comunitat Valenciana, la tesi doctoral de Joan R. Garcia Perales (Xàtiva, 1968) conclou que els models educacionals basats en la implicació i l’afectivitat donen uns resultats molt millors de socialització.
El treball desmunta l’argument que el model autoritari dels pares a l’hora d’educar els fills és millor, ja que els adolescents de la investigació que van ser educats amb un model indulgent (amb implicació afectiva, control més lax i una major permissivitat) tenen millors actituds socials, són menys consumidors de substàncies tòxiques i obtenen més notes en els estudis.
La tesi de doctorat es va presentar a la Universidad de Castilla-La Mancha el passat dia 5 d’octubre a Conca davant un tribunal especialitzat en temes d’educació i psicologia: Dra. Dolores Grau (UCV), Dr. Sergio Murgui (UV), Dr. Ángel García (UV), Dr. Francisco Gallego (UCV), Raúl Navarro (UCM). Es va felicitar el treball ingent de la mostra de camp així com també els resultats i les línies d’investigació que s’encetaven amb este estudi. El títol de la tesi és “Estilos de socialización familiar: Influencia sobre el ajuste psicosocial en los adolescentes” i està codirigida pels professors Dra. Isabel Martínez Sánchez, Dr. Santiago Yubero Jiménez i Dr. José Fernando García Pérez.
La principal hipòtesi de treball ha estat confirmada d’esta manera després de les enquestes dutes a terme a més de mil adolescents de diversos centres educatius valencians, amb edats que oscil·laven els 10 i els 18 anys, amb un 55% de dones. Els resultats, sorprenents, corroboren aquell punt de partida dient que el model educatiu millor i més vàlid, que menys fracàs de socialització, és el model indulgent, el que pregona l’afectivitat i l’acció social, enfront d’altres models (negligent, autoritzatiu i autoritari) que propugnen el mètode de la privació i del càstig personal.
A la defensa de la tesi a Conca es van desplaçar els pares del doctorand, Juan i Rafaela, així com també els germans Jesús-Javier, José-Ramón i Vicent-Ferran. Este últim, doctor en filologia, va aprofitar el torn de preguntes que obri el tribunal per a les persones de la sala que eren doctors. En el seu parlament, després de congratular-se perquè Joan arribara on ha arribat, el Dr. Garcia Perales (UCH CEU) plantejava si eixe estudi psicològic de l’educació pares-fills no era extrapoble al model educatiu professor-alumne, en què imperava més un model autoritari que no pas indulgent, tot argumentant que este darrer sembla més una exigència del nou marc europeu amb l’entrada del que s’anomena “Pla Bolonya”.
El tribunal va elogiar este treball, que marca unes pautes per a futures investigacions. “El doctorand té tantes carreres com directors de tesi”, segons va declarar el president, tot glorificant la llarga formació de Garcia Perales. Un membre del tribunal va destacar el valor de l’estudi afirmant que no era una tesi, sinó quatre tesis alhora, pel gran volum de treball que hi aportava.
L’acte va transcórrer amb la naturalitat i formalitat que requerix este tipus d’esdeveniments acadèmics: el president de tribunal dóna la paraula al doctorand, el qual fa una exposició de 30-40 minuts; seguidament, els directors de la tesi exposen alguns punts de vista sobre la presentació i el procés de la tesi; després és el torn dels doctors que hi puga haver a la sala; i finalment és un per un el tribunal qui fa una valoració, crítica i propostes de millora de la tesi, que prèviament han llegit.
Tot seguit, es desallotja la sala i el tribunal delibera sobre la qualificació que es mereix el treball, per a finalment donar entrada a totes les persones de tal manera que el secretari llig l’acta i atorga la qualificació, en este cas “Excel·lent cum laude per unanimitat”, o siga, que cap membre ha valorat la tesi amb menys d’un 9.
La Granja de la Costera, d’on és oründ el Dr. Joan R. Garcia Perales, complix de nou el somni d’aparéixer en els annals de la història com un poble molt menut però molt gran en esperit i en qualitat. Precisament el primer doctor va ser el seu germà, Vicent Garcia Perales, autor d’un blog sobre la Granja, qui es va doctorar per la Universitat de València, Facultat de Filologia, en gener de 2001 amb una tesi sobre l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI). Seguidament en 2002 ho va fer un cosí germà, Rafael García Gil, també en la Universitat de València, en la Facultat de Físiques, sobre una aplicació al accelerador de partícules. Ja per últim, Josep Daniel Climent Martínez, qui en 2008 presentava a la Universitat de València, Facultat de Filologia, una tesi sobre Nicolau Primitiu.
Es dóna la circumstància, a més, que segons un recull dut a terme recentment, un 12% d’habitants de la Granja tenen estudis superiors, a pesar de ser un poble tan menut (no arriba als 400 habitants). Són unes 40 persones que posseïxen a hores d’ara estudis i titulació superior universitària en especialitats com ara Medicina, Filologia Catalana –amb 6 professors de Valencià–, Dret, Magisteri, Empresarials, Enginyeria, Filosofia, Treball Social, Música, Físiques, Matemàtiques, Relacions Laborals, etc.
La notícia coincidix en un any en què s’han succeït altres notícies culturals relacionades amb este poble menut de la Costera, com és el cas de la presentació el passat dijous dia 6 del Llibre d’estil dels mitjans audiovisuals (LEMAV), del qual és coautor Vicent García Perales, a càrrec de la consellera de Cultura, Lola Johnson, el director general de RTVV, José López Jaraba, i la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres.
VICENT FERRAN GARCIA