Per Salva Calvo. Aquitecte Técnic Col·legiat e Enginyer de l’Edificació. Ara que arriba l’hivern és per a mi, un dels grans problemes del nostre temps i el futur recent. Perquè vos dic açò? Per una senzilla raó, la pobresa energètica “mata”. Aquest és un drama creixent, cada vegada menys silenciós i que provoca una exclusió social i un deteriorament de les condicions de vida.
No deguem oblidar, que aquest problema ja afecta 50 milions de persones a tot l’àmbit de la Unió Europea. Sabeu que és la pobresa energètica? Doncs, quan una família és incapaç de pagar una quantitat de servicis de l’energia, suficient per a la satisfacció de les seues necessitats domèstiques i/o quan es veu obligat a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de la seua vivenda.
En la meva humil opinió, els nostres “fantàstics” representats a les altes esferes, deuen prendre mesures per a protegir als ciutadans enfront de la pobresa energètica e impedir la seva exclusió social, així i com, garantir a qualsevol un accés fiable a l’energia a preus raonables, ja que aquesta és un bé comú essencial, a causa del seu paper indispensable en totes les activitats quotidianes, que permiteix a cada ciutadà el desenvolupament d’una vida digna. La pobresa energètica mata, física i socialment.
El que més em sorprèn de tot, o no, és que des de l’apertura dels mercats de l’energia, els preus NO s’han reduït sinó tot el contrari. En Espanya han augmentat un 9%, encara que, no som els únics que patim aquesta situació, per exemple, Itàlia un 11%, Grècia un 15% i Xipre un 21%. Curiosament els estats que més estem patint la crisi.
Cal dir, que la pobresa energètica és un problema que no es veu, que no es palpa, però el tenim davant de nosaltres, i per desgracia viure en una vivenda amb temperatures inadequades produeix diferents malalties com: asma, artritis, reumatisme, depressió, ansietat i malalties cardiovasculars i respiratòries. Tot açò provoca la pèrdua de vides, superant les produïdes per accidents de tràfic, encara que vos semble sorprenent, però com vos he dit aquest problema és silenciós.
Tot açò es podria millorar, amb una política de preocupació per les persones que formen aquest país, preocupació per totes aquelles que no tenen recursos suficients i preocupació perquè els més vulnerables com xiquets o ancians no ho patisquen.
En conclusió, tot seria més fàcil si:
1. Fora obligació universal de que tot el món tinga electricitat, i en el cas del què el ciutadà no poguera pagar la factura de la llum, hauria de ser una qüestió de cobertura social.
2. L’estat plantejara una política d’ajudes a la rehabilitació energètica de vivendes, seria i reial, per a millorar les condicions tèrmiques de les mateixes. Provocant el benestar de la gent, la renovació del parc de vivendes, activar la construcció i economia, reduir l’Atur,…
Per últim, sols desitge que els polítics al futur anteposen els interessos dels particulars, per damunt dels interessos de les elèctriques.