Per: Vicent F. Garcia Perales
El passat dijous ens va deixar definitivament Miquel Guillem Romeu, després d’una malaltia que l’ha anat consumint fins a la mort amb només 58 anys. El nostre més sincer condol als familiars i amics, així com també a totes les persones que d’una manera l’hem conegut.
Miquel era professor de la Facultat de Belles Arts de la UPV, on desenvolupava una gran tasca educativa i emprenedora. Però, a més, Miquel era veí de la Granja de la Costera, on havia adquirit una casa fa uns anys.
Miquel era una d’aquelles persones a qui la cultura l’interessava i molt, i la cultura popular, encara més. La Granja de la Costera, la seua segona casa, pot sentir-se orgullosa precisament d’haver acollit a una persona admirable, de primera fila, universitari, culte, artista… però al mateix temps, humil, comprensiva i amistosa. La Granja el va vore nàixer, renàixer i… els últims mesos, apagar-se. Tothom qui l’hem tractat tenim ara un nosequè dins que ens corrou l’ànima, perquè és com si haguera faltat un trosset de poble.
Mor una part minsa del poble, xicoteta però decisiva en la configuració del que som. Persones com Miquel han fet que els llaços populars siguen més estrets. Fa poc el véiem com un veí més. Ara, amb més raó, el veiem com “el veí”, la persona estimada i càlida que sempre s’interessava per qualsevol detall i qualsevol nimietat la convertia un tema de conversa sucosa. El que Miquel ha deixat a la Granja és impagable.
Esta pèrdua irreparable, però, no suposa un punt final en la memòria col·lectiva que ell havia conreat, ans ben al contrari, un punt i seguit: sempre restarà en les nostres ments i en les nostres imatges grangeres, patrimoni que ell mateix havia transformat en art en el seu blog dedicat a la Granja.
La Universitat Politècnica de València fa escassament una setmana que li concedia la “medalla de Sant Carles de la Facultat de Belles Arts”.
Ara l’Ajuntament de la Granja de la Costera hauria de concedir-li la medalla a títol pòstum i que el nom de Miquel Guillem figurara en els annals de la història del nostre poble. Un poble que, com ja sap quasi tothom, ha complit enguany els seus primers 400 anys després que en 1611 se li va atorgar la carta de repoblament.
En pau descanses, Miquel Guillem.