Amb la penjada de pancartes en els balcons, repartint trÃptics informatius i altres activitats, es celebra aquest any el Dia Mundial contra la contaminació electromagnètica. La Vall d´Albaida s’adhereix als actes que es celebren des de fa uns quants anys a la comunitat valenciana amb motiu del 24J.
EL DIA MUNDIAL CONTRA LA CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA DENUNCIEM L’AUGMENT DE L’ ELECTROPOLUCIÓ I EL CREIXEMENT CAÒTIC D’ANTENES DE TELEFONIA I SISTEMES WIFI.
Demanem una reforma en profunditat de la normativa estatal sobre telecomunicacions i lÃnies d’alta tensió.
La coordinadora CEM de la Vall d’Albaida volem denunciar, amb motiu del 24 de juny, Dia Mundial contra la Contaminació Electromagnètica, el creixement sense control i proliferació caòtica d’ estacions base de telefonia mòbil, sistemes wifi, wimax i altres infraestructures de telecomunicacions que ha suposat un augment significatiu de la contaminació electromagnètica i el creixement de la percepció social del risc associat a estes infraestructures.
La legislació estatal, realitzada atenent sols als interessos de les grans operadores, no ha resolt l’ impacte social i ambiental de las xarxes de telefonia mòbil. La mobilització social i ecologista ha obligat a algunes comunitats autònomes a establir normatives més preventives i nivells d’exposició al públic més restrictius i aixà i tot queda pendent una directiva europea que serveixca com un instrument real per fer compatible el desenvolupament de la telefonia mòbil i les possibles afeccions ambientals i per a la salut pública.
L’establiment de la trama que les telecomunicacions ha suposat una proliferació en el medi rural i urbà de tota una sèrie d’infraestructures d’antenes, estacions base GSM, DCS i LMDS, dipols repetidors, antenes d’alta ganà ncia, pico cèl·lules i microantenes, radioenllaços etc., o els nous sistemes Wi-Fi. La instal·lació de noves antenes, estacions base de telefonia mòbil de la xarxa UMTS ha suposat problemes en la seua ubicació i un augment significatiu de la contaminació electromagnètica a la que estem sotmesos.
A aquest creixement s’ha sumat, en la prà ctica, un cúmul d’ irregularitats urbanÃstiques que afecten a moltes instal·lacions de telefonia mòbil: carència de la preceptiva llicencia urbanÃstica, vulneració de l’altura mà xima que determinen les ordenances d’edificació municipals, incompliment de la norma bà sica espanyola de protecció contra incendis (NBE-CPI 96) e inexistència d’un estudi de cà rrega sobre afeccions als sostres dels edificis de les estaciones base entre 2.500 y 5.000 kilograms en les terrasses. Es necessari també que aquestes infraestructures compten amb una llicencia d’activitats classificada.
El Projecte Reflex. Es tracta d’un estudi finançat per la Unión Europea, en el que han participat 12 països, entre ells Espanya, l’objectiu del projecte és l’estudi de la influencia de camps electromagnètics, entre ells els produïts per les emissions de la telefonia mòbil sobre les cèl·lules. L estudi conclou que les ones electromagnètiques de la telefonia mòbil produeixen alteracions de l’ ADN que transporta la informació genètica en el nucli de les cèl·lules i canvis en aquestes.
L’ informe BIOINITIATIVE REPORT 2007 redactat per 14 cientÃfics y experts en salut pública per documentar les evidencies cientÃfiques dels camps electromagnètics sobre la salut; amb la revisió d’altres 12 crÃtics externs més han observat i refinat l’informe assenyala que els lÃmits públics existents de seguritat són inadequats tant pels camps electromagnètics de baixa freqüència com els de radiofreqüència i microones.
Diverses conferencies internacionals de prestigiosos cientÃfics independents alerten sobre els possibles efectes i riscos en la salut pública (Declaracions de Viena 1998, Salzburgo 2000, Roccaraso 2000, Alcalá de Henares 2002, Catania 2002, Friburgo 2002). En l’ estat espanyol, la Declaració de Alcalá de Henares, aixà com investigacions epidemiològiques publicades en revistes cientÃfiques de prestigi, han assenyalat els efectes biosanitaris de les emissions de la telefonia mòbil a nivells de radiació radioelèctrica mils de vegades inferiors als que han adoptat en la normativa estatal. Es necessari el desenvolupament d’un programa públic, estatal i independent, no subvencionat per las operadores de telefonia, dels efectes sobre la salut pública e investigació especÃfica sobre les persones denominades electrosensibles.
La plataforma estatal contra la CEM considera que es necessari abordar una reforma en profunditat de la Llei General de Telecomunicacions i dels drets sobre l’ espai radioelèctric, normatives fetes al dictat de les operadores de telefonia mòbil. Estes reformes deurien contemplar els següents elements:
- Aplicació efectiva del principi de precaució per als possibles efectes biosanitaris i del principi ALATA ( la mÃnima emissió tècnicament possible)
- Informació prèvia a la instal·lació d’estacions base de telefonia mòbil i participació activa dels ciudatans i ciutadanes en l’à mbit local.
- Estudi de diverses localitzacions alternatives per a l’ ubicació d’una estació base.
- Moratòria en el desplegament de les xarxes UMTS i sistemes wirelesss
- Minimització dels impactes paisatgÃstics i ambientals en el medi rural i urbà .
- Establiment d’un mapa radioelèctric urbà que reflecteixca el conjunt d’emissions radioelèctriques.
- Major control sobre l’ ubicació d’antenes i dipolos repetidors en zones residencials.
- Creació d’una comissió interministerial que coordine el desplegament de xarxes amb criteris de prevenció de salut pública, amb participació dels agents socials i organitzacions mediambientals.
- Estudis epidemiològics sobre poblacions que han estat esposades d’una manera continuada a emissions radioelèctriques.
- Creació d’una entitat d’inspecció i seguiment de les estacions base després de la seua instal·lació.
- Creació d’una base de dades pública com el registre de totes les estacions base i les seues emissions.
- Elaboració d’un codi de bons usos respecte al mòbil i campanyes especifiques contra l’ abús del mòbil i conductes adictives, especialment entre joves i adolescents.