L’ajuntament d’Ontinyent lliura 6 distincions honorífiques al Ple en commemoració del Dia de la Comunitat Valenciana

L’Orquestra Simfònica ATRIUM, Ricardo Morales Calatayud, Amadeo Martí Bas, José Guerola Albero, Juana Villarraso Orihuela i totes les persones que van fer possible la incorporació de la dona en les festes de Moros i Cristians, reben les distincions en reconeixement i gratitud per la tasca realitzada en benefici d’Ontinyent

El Dia de la Comunitat Valenciana es celebrarà el proper divendres 8 d’octubre a Ontinyent amb un acte solemne amb el qual el consistori ontinyentí lliurarà les distincions honorífiques a les persones que van fer possible la incoporació de la dona a les festes de Moros i Cristians, l’Orquestra Simfònica ATRIUM, Ricardo Morales Calatayud, Amadeo Martí Bas, José Guerola Albero i Juana Villarraso Orihuela.
Les distincions s’han fet en base al reglament d’Honors i Distincions aprovat per l’Ajuntament d’Ontinyent el passat any i on s’estableixen els criteris per a l’elecció dels nominats. Acomplint amb el mateix, s’ha acordat realitzar les distincions a estes sis persones o entitats que destaquen en diversos àmbits: social-humanitàri, cultural, empresarial i esportiu.

Per a l’elecció d’estes institucions i persones s’ha tingut en compte la seua trajectòria i implicació en l’àmbit local, així com, en el seu cas, l’aportació desinteressada en benefici de la ciutat d’Ontinyent.
Són circumstàncies que cal reconèixer i agrair públicament donada la dedicació, el treball compromés, la tasca solidària i altruista, i l’impuls econòmic i social que en benefici d’Ontinyent han realitzat.
L’Orquestra Simfònica ATRIUM, per la seua més que necessària difusió cultural d’un projecte del que formen part joves estudiants de música tant de la Vall d’Albaida com de comarques veïnes. Es tracta de la única orquestra amb programació estable a les comarques de l’interior de València.

Nascuda a l’any 2001 al sí de l’associació cultural Tot per la Música, és a partir de l’any 2003 quan l’orquestra comença a despertar un interés considerable a la seua regió i comença a sortir per fer concerts al llarg de diversos municipis de la Comunitat Valenciana.
Al llarg de la seua curta però intensa història, ha realitzat col.laboracions amb entitats musicals com el cor Eduardo Torres d’Albaida, o el cor de cambra Discantus, interpretant als seus programes obres de Vivaldi, Pergolesi o Mozart.

A partir del 2007 l’Orquestra ATRIUM posa en marxa un ambiciós projecte que ha fet que ésta evolucione fins convertir-se en l’Orquestra Simfònica ATRIUM.

Des d’eixe moment, s’incorporen nous membres de corda, vent i percussió de La Vall d’Albaida i d’algunes comarques veïnes i es converteix en l’única orquestra estable pel que fa a assajos i programació regular a les comarques centrals. A més, ofereix formació als seus components amb classes magistrals periòdiques i cursos musicals impartits per un professorat de contrastat i reconegut prestigi nacional i internacional.

Aquesta oferta de formació als seus components radica en la concessió de beques amb la intenció d’ampliar i millorart la seua plantilla i incentivar l’estudi dels músics, unes beques que són possibles gràcies a la col.laboració de l’empresa ATRIUM i el seu director, Enrique Terol.

Per este Ajuntament i per a la ciutadania en general, és un plaer atorgar esta distinció a una entitat cultural que no fa sinò mantindre a Ontinyent entre el primers llocs com a brèssol de grans músics.
Amadeo Martí Bas , per recaure en ell mèrits suficients per a ser distinguit honoríficament per la seua dedicació en l’ambit empresarial ontinyenti.

Amadeo Martí va ser soci fundador de l’agrupació de transportistes que, amb la denominació CCT Vall d’Albaida AIE, es va constituir a l’any 1997 amb l’objectiu de fomentar la cooperació del sector del transport, i va presidir dita agrupació des del 1997 fins al 2004.
La seua infatigable dedicació al sector del transport va possibilitar la consolidació d’esta agrupació de compres, així com la posterior constitució de l’Associació d’Empresaris Transportistes de La Vall d’Albaida (ATVALL).

És de destacar la seua aposta ferma pel projecte Ciutat del Transport, del que, sens dubte, va ser un pioner impulsor.

Desde la seua condició de president de la CCT Vall d’Albaida AIE, Amadeo Martí Bas va apostar per integrar el sector del transport en la Confederació Empresarial de La Vall d’Albaida (COEVAL), de la que va formar part de la seua junta directiva des de l’any 2000 fins el 2003.

El sector del transport en Ontinyent ha vist créixer les seues possibilitats i perspectives al llarg de tots estos anys i ha vist com, amb el seu associacionisme, la introducció dins de COEVAL i l’aprovació d’un projecte tan important com és el de la Ciutat del Transport, és un sector tan fort com els tradicionals de la nostra ciutat.
I un dels propulsors d’estos canvis i millores ha sigut, sens dubte, Amadeo Martí Bas, al que volem distinguir en este ple.
Ricardo Morales, autodidacta i polifacètic, ha destacat per la seua quantitat de treballs, realizat entre altres, per a personalitats com Sa Majestat Juan Carlos I, la Infanta Na Cristina de Borbó o Monsenyor En Teodoro Úbeda, Bisbe de Palma de Mallorca i fill d’Ontinyent.
Ja en la seua joventud va descobrir la seua capacitat per a tallar i va centrar la seua vocació en l’escultura, pel que va ampliar els coneixements pràctics adquirits en la formació profesional amb l’estudi de les obres de Miguel Ángel, Benlliure i altres contemporanis com Boccioni, Henri Moore o Bárbara Hepworth.

Ricardo Morales va iniciar la seua etapa com escultor amb treballs en talles sota relieve i encàrrecs vinculats a l’ornamentació de la madera, època de la que destaca la seua formació i la incorporació a l’associació cultural Font d’Art.

És esta associació la que l’impulsa definitivament a consolidar el seu art i reconeixer-lo com independent i no com un complement de la decoració i el disseny d’habitats.

La seua primera exposició individual la va realitzar en 1987 i la seua llarga trajectòria ha estat marcada per uns treballs plens d’espiritualitat, línies fermes i textures delicades.

La seua obra, relacionada en gran part amb les festes dels Moros i Cristians, abarca més de 300 escultures repletes de volum, plasticitat i sensibilitat, i es completa amb tota una sèrie de peces escultòriques de bronze que formen part d’edificis tant públics om privats.
Ricardo Morales és un gran artiste, a banda d’una persona volguda i emblemàtica per la seua personalitat, caràcter i dedicació, així com per la seua extraordinaria tasca i entrega, i per a l’ajuntament d’Ontinyent és un honor entregar-li esta distinció.

José Guerola Albero, un home lluitador, treballador, generos, sociable i d’una gran humanitat, que destila optimisme i alegria. Eixes són les virtuts que destaquen d’ell els amics, els que el coneixen i que saben que sempre està on el criden i on el necessiten.
Amb esta distinció, l’Ajuntament d’Ontinyent recolza la iniciativa presentada per l’associació cultural andaluza d’Ontinyent i per l’associació de festes de Sant Cristòfol, que han proposat a José Guerola Albero com a mereixedor d’este homenatge. Una iniciativa que ens consta que recolza a més la resta de ciutadans d’Ontinyent, perque qualsevol associació i entitat pública que ha necessitat la seua col.laboració, ha trobat sempre les portes obertes. De fet, una de les frases que s’han convertit en un clàssic en la seua boca és això de “El que faça falta”…

Per eixos motius, perque participa i contribueix amb el seu esforç en una gran part de les parcel.les del panorama socio-cultural ontinyentí, pensem que és un digne mereixedor d’esta distinció dins del día de la Comunitat Valenciana.

La presidenta del Club de Competición Deportivo Ontinyent y Club de Gimnàstica “En forma”, Juani Villaraso Orihuela , du 25 anys al front d’un projecte esportiu pel que han passat milers d’ontinyentines, xiquetes que s’han fet adults sent alumnes seues a través de la disciplina educant-les no sols a nivell físic, sinò també humà.

En 1984 l’enfermetat del aleshores entrenador del club de gimnàstica del poliesportiu li va obligar a deixar el club, que va quedar en mans d’una de les alumnes més avantagades: Juani Villarraso.
Desde d’aleshores, i al llarg d’estos 25 anys, aquella xiqueta s’ha fet major i la que era una activitat d’oci, s’han convertit en el seu medi de vida i, sobre tot, en la seua passió.
Una passió que transmiteix dia a dia a les seues alumnes, precursores d’este homenatge que hui le retem i que està recolzat per tota la corporació municipal.

Ara es celebra un quart de segle des que Juani Villlarraso es posara al capdavant d’este projecte, i què millor manera de celebrar-ho que amb esta distinció.

I per últim, a totes les persones que van fer possible la incorporació de la dona en les festes de Moros i Cristians.
Quan es celebren 20 anys des de la incorporació de la dona a les festes de Moros i Cristians com a membres de pleno dret, no podiem deixar de retre homenatge a totes eixes persones que ho van fer possible i que són els artífices de que hui la dona siga una part important d’estes festes i contribuisquen a fer-les grans i esplendoroses.
Va ser una decisió difícil, no exempta de problemes i opinions confrontades, però sens dubte, hui en dia podem dir que va ser una decisió encertada.
I precursors d’esta incorporació de la dona a la festa són persones com José Ramón Tormo, primer Tro de la comparsa Fontanos a l’any 1989, Emilio Reig, president de la Junta de Govern de la comparsa,… i tots aquells que varen votar de forma favorable a la derogació del polèmic artícle 20, que prohibia explícitament que la dona poguera desfilar en escuadra.

Este homenatge i distinció va també per a les primeres dones que van participar en la festa, les que varen trencar la llança a favor de la incorporació femenina en els moros i cristians, les que varen tractar i van aconseguir canviar els estatuts per a aconseguir una festa més oberta i participativa en la que capiera tot el món que sentia estes celebracions com a pròpies, sense distinció de sexe: Sese Calabuig, Rayes Alborch, Inma Torró, Isable, Tudi, Paqui, Mari Carmen, Elvira i Marian… les Valquiries.

Tot el que va succeir a partir d’eixe any, el 1989, forma part dels moments més grandiosos de la festa, on la participació plena han fet del Moros i Cristians la més significativa de les nostres celebracions.