L’autor gironí aconsegueix el guardó amb l’obra “Vides lascives” que recorre la història de la humanitat mitjançant cinquanta microrrelats
“Una col·lecció d’una cinquantena de microrelats que abracen la història de la humanitat”. La primera descripció que realitza de l’obra guanyadora el jurat del 19é Premi de literatura eròtica La Vall d’Albaida s’allunya d’allò que pot esperar-se d’una convocatòria tan singular per la seua temàtica i més quan per eixa successió de textos figuren personatges “cabdals i ben variats com puguen ser l’home de cromanyó, Bach, Cervantes, Kant o un indignat”. No obstant, “Vides lascives” de l’escriptor gironí Josep Pastells mostra “les seues presumptes perversions, febleses o somnis eròtics”. L’obra destaca especialment “per l’originalitat i pel format”, únic d’aquestes característiques que ha conquerit el guardó fins el moment, però també per la “fina ironia de la literaturització dels personatges i la qualitat literària”.
Així es va explicar aquest divendres, 29 de juny, durant l’acte de lliurament celebrat a l’auditori Josep M. Bru d’Agullent davant de prop de 250 persones representatives del teixit polític, cultural i social de la comarca i d’altres veïnes. Tots els assistents van poder gaudir d’una gal·la trufada dels versos d’un dels narradors més eròtics de les lletres valencianes com és Josep Bernat i Baldoví de la mà de la companyia Francachela Teatro abans de què es donara a conèixer l’original guanyador d’aquesta edició recompensat amb 4.000 euros i la publicació a la col·lecció l’Eclèctica d’Edicions Bromera. El jurat presidit per Filiberto Tortosa, com a màxim dirigent de la Mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida, i integrat per Imma Descals, Xavier Mínguez, Enric Salom i Mara Vicent va considerar “La línia de l’horitzó” de Josep M. Aparicio com a finalista i també va destacar entre les 16 obres participants “L’olor del pensament” presentada baix el seudònim Irma.
El periodisme és la principal tasca desenvolupada per Josep Pastells Mascort, nascut a Girona el 1966; però la literatura també forma part del seu quefer amb la publicació fins ara de nou llibres de narrativa: Rere el mirall, Witxi, Pell de cilici, A la recerca de l’equilibri, Simpático fracasado, Héroes flacos, L’ultim alè de Fidípades, Temps de neguit i Vida i miracles d’Odell Kraus. Aquesta producció ha estat reconeguda amb diversos guardons com el Recull de retrat literari (1997), el Joan Santamaria de narrativa (1999), el Just Manuel Casero de novel·la curta (2002), el Manel Bonmatí de periodisme (2009) i el Marian Vayreda de novel·la (2010). Tot i ser la primera obra expressament eròtica, el sexe és habitual en els seus escrits “perquè m’encanta i perquè forma part de la vida com un dels plaers principals, almenys per a mi; per això, m’agrada tractar-los amb la màxima naturalitat”.
Durant els torns de paraules, el conseller de Cultura de la Mancomunitat, Julià Engo, va emfatitzar “el recorregut que el guardó té fora de la Vall d’Albaida: molt més llarg del que pensem nosaltres que duem convivint amb ell quasi dos dècades”. La procedència dels textos a concurs “que inclou tot el domini lingüístic” permeten adonar-se’n que “el Premi ha esdevingut ja una particularitat més d’aquesta comarca”.
Al seu temps, el president de l’entitat convocant i del jurat, Filiberto Tortosa, va exposar que si bé “el nombre de participants havia baixat respecte d’altres edicions, hem pogut constatar un increment considerable en els paràmetres de qualitat de les obres presentades en esta ocasió”; per això, va agrair “la voluntat de tots els aspirants a sumar el Premi de literatura eròtica al seu currículum bibliogràfic” i va garantir que es tractava de la “millor de les seleccions possibles ja que es tracta d’un text que sorprén per oferir una visió insòlita de la biografia de diversos personatges històrics”. Així mateix, Filiberto Tortosa va aprofitar el moment per “dignificar” el paper de la Mancomunitat sense la qual “les nombroses iniciatives que duem a terme no es podrien realitzar” perquè la institució “representa la unió d’esforços dels 34 ajuntaments de la Vall d’Albaida” i suposa “una referència de gestió i d’articulació comarcal al si de l’administració valenciana”.