Carta dels familiars de Melchor Peropadre
Donen les gràcies a tota la gent implicada en l’homenatge celebrat a Xàtiva
Volem agrair a la societat musical La Vella tot el reconeixement fet al nostre pare. Ja en l’any 1999, al poc de temps de la seva mort, li van dedicar el concert de Santa Cecília convidant a molts dels seus coneguts que van parlar i recordar tota la seva tasca musical, com per exemple Roberto Trinidad (director del conservatori d’Alacant) i Àngel Asunción (president de la Federació de Bandes).
Melchor va ser president de la societat musical durant molts anys. També va ser membre fundador de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana traballant como a secretari de la mateixa.
A Xàtiva sempre ha desenvolupat tasques docents musicals en diferents centres educatius, mestre i director de la banda de Quatretonda, fundador i director de la rondalla «La Lira Setabense», membre de l’orquestra los Charros Swing, on una de les seves composicions va quedar finalista al Festival de Benidorm. Mestre de la banda de Benigànim, director convidat en moltes de les bandes de la Comunitat. No direm aquí tota la seva biografia, seria massa llarga.
Tot ho fa sense perdre de vista La Vella, la societat que ell tant estimava i a la que va dedicar tots els seus esforços. Créixer al seu costat va ser tot un luxe, ho poden ratificar els seus néts dels quals ell es sentia tan orgullós i per als que jugant, jugant, va acabar fent tota la sèrie de retallables sobre Xàtiva que amablement aquests dies han repartit per tots els col.legis de la ciutat.
Volem agrair a la Vella que triara per al concert el pasdoble «Amparin Ramos». Per a nosaltres va ser un petit homenatge a la nostra mare. Aquest pasdoble el va fer quan només tenia 22 anys. No podem oblidar que havia passat una Guerra Civil com a oficial de l’exèrcit republicà en la quinta del biberó, havia estat presoner a diferents camps de concentració i que al tornar a casa va ser altra vegada reclutat per al servei militar a Palma de Mallorca. «Nueve años comiendo rancho». Com ell sempre deia, «me robaron la juventud», però no les ganes de continuar treballant en l’àmbit musical.
De fet, no deixava mai d’aprendre, de llegir contínuament, d’escriure poesia, d’escriure música, d’implicar-se en mil coses sempre que tingueren una finalitat musical, social i pedagògica. La política també va tenir el seu moment, en les primeres eleccions democràtiques va ser regidor pel partit comunista d’Espanya. Eren massa anys de silenci, de ser fins i tot denunciat per «rojo». Només nosaltres sabem el que va suportar. Torne a repetir que va ser un luxe créixer al seu costat, ho ratifiquem tots els seus fills . Gairebé tots els descendents treballem al camp artístic, musical o plàstic, això ho hem mamat a casa.
Escoltant el concert de la banda, en concret, els pasdobles dels dos germans, no podia treure’m del cap la imatge d’ells dos com sempre que estaven en un concert. Mon pare ajustant-se l’audífon i comentant amb to bastant fort que la banda sonava molt bé. Podia imaginar-me el diàleg i és que ells sempre van estar molt compenetrats i units.
Confiem en que la Vella continue interpretant la seva obra. Esperem escoltar l’himne dedicat a aquest poble que el va voler tant i que diu: «Fills del poble xativenc alcem la veu, amb un himne fraternal, per la història d’aquesta Xàtiva immortal, mare de la llibertat…».
No volem que acabe aquí, volem continuar, volem arribar al 2020 i celebrar el seu centenari. Volem reunir tots els seus amics, coneguts i familiars i conéixer-lo millor. Hi ha molt encara per dir i molt per conéixer. Nosaltres hem començat a treballar, esperem fer-ho bé i tenir enllestits els dos poemes simfònics que va escriure poc abans de morir dedicats a les dos bandes pel seu centenari. Va ser l’últim desig i esperem poder complir-lo.
Ell va marxar una nit d’inauguració de fira uns segons abans de que es diaparés el castell de focs. La Vella el va acompanyar en el seu últim passeig per aquesta ciutat. Es va acomiadar amb un epifati que deia: «Aquí descansa quien fue / ilusionado demente, / creyendo siempre en la gente, / fruto de la buena fe / Todo lo malo olvidé / pido perdón con un ruego / a quienes amé con fuego, / a quienes odié por error. /Solo sé que un gran amor / aquí duerme con Sosiego».
Germans Peropadre Ramos.