Des del grup afirmen que sols hi ha dues treballadores socials per a atendre a 29.300 persones
Esquerra Unida Xàtiva arreplega en el seu programa electoral com una prioritat absoluta el desenvolupament d’un Pla de Serveis Socials, dotat dels programes, serveis, recursos humans, econòmics i tècnics necessaris, per a atendre adequadament les necessitats de la ciutat.
Aquesta ha sigut una de les demandes dels col·lectius socials de la ciutat en el procés de #Pensareldemà amb el qual s’ha elaborat el programa del col·lectiu. Carmen Palazón, integrant de la llista municipal, denuncia que «durant els vint anys de govern local, el PP ha portat als Serveis Socials municipals al raquitisme extrem, col·locant-nos a la cua en la cobertura de serveis. L’Ajuntament de Xàtiva només compta amb dues Treballadores Socials per a atendre una població total de més de 29.300 persones. Açò suposa una treballadora Social per a més de 14.650 persones, amb la qual cosa es duplica la mitjana de la C. Valenciana, (1/7180), i quintuplica la recomanació estatal (1/5000) «. Ja en la pàgina web de l’Ajuntament es posa de manifest que no s’han desenvolupat les prestacions bàsiques que estableix la normativa autonòmica.
Esquerra Unida de Xàtiva considera especialment greu aquesta situació, “en una ciutat amb més de 3200 persones aturades, amb un índex de dependència econòmica del 48,35% on en l’últim any hi ha hagut més de 44 desnonaments, i on la població major ja s’acosta al 17%. Davant aquest panorama, el servei d’Ajuda a domicili, prenent com a referència únicament a la població major, no aconseguiria una ràtio d’1/100, i l’import total de les ajudes destinades a emergència social no supera els 3.500€, semblant més una almoina, que una prestació social”.
En matèria de Serveis Socials Especialitzats, que es dirigeixen a col·lectius amb problemàtiques específiques (diversitat funcional, malaltia mental, majors, etc), l’Ajuntament “s’ha limitat a encomanar-se a la iniciativa privada, concertada o no, deixant a les famílies en absoluta solitud i desemparament”, afirmen des del grup. Per a Palazón és important ressaltar que “el infradesenvolupament dels Serveis Socials a Xàtiva no és conseqüència de la crisi econòmica sinó del deteriorament deliberat dels serveis públics”.
Remarquen que dues dades ho confirmen: la Comunitat Valenciana “és l’autonomia que ocupa l’últim lloc en l’Índex de desenvolupament dels Serveis Socials, (DEC) (0,60%), molt lluny de la mitjana estatal (4,71%), que tampoc arriba a l’aprovat, mentre que el mapa del infradesenvolupament dels Serveis Socials coincideix exactament amb el mapa de la corrupció“.