Cerdà: «El rebut de l’IBI a Xàtiva xifrat en 283 euros per habitant és un 44% més car que a Ontinyent»
Segons les dades del informe anual del Síndic de Comptes de la Comunitat Valenciana, els veïns de Xàtiva paguen molt més per l’impost de contribució urbana (IBI) del que paguen la resta de municipis de població similar. El portaveu del PSPV, Roger Cerdà ha explicat així que “no sols estem per damunt de la mitjana valenciana, sinó també de ciutats properes com Ontinyent, o molt més grans com la pròpia capital, València”.
En xifres de la Sindicatura a Xàtiva es paguen 283 € per habitant en IBI, que és un 43,65% més que a Ontinyent (197 €) un 29,22% més que a València (219 €), o un 9,69% més que la mitjana de la Comunitat Valenciana (258 €). Però esta diferència es pot veure de forma molt notable també a altres localitats ja que a Xàtiva es paga un 91,22% més que a Burjassot (148 €), un 47,40% més que a Alaquàs (192 €), un 38,73% més que a Silla (204 €), un 36,06% més que a Algemesí (208 €), un 30,41% més que a Carcaixent (217 €) i un 5,99% més que a Alzira (267 €).
Roger Cerdà ha lamentat que es done esta situació malgrat que “l’ajuntament té possibilitats de regular el que paguem els veïns per la contribució rebaixant el coeficient a les taxes”. Però el líder del PSPV denuncia que “Alfonso Rus i el PP mai han acceptat aquesta possibilitat que els socialistes li hem plantejat any rere any perquè ha de pagar el deute a conseqüència de la seua nefasta gestió econòmica dels darrers anys”, recordant així que en l’últim any el deute l’ha incrementat un 86%, que suposen 11 milions d’euros més.
El regidor socialista critica la gestió dels impostos del PP qualificant-la de “insensible amb les famílies, està escanyant-les i obligant-les a dedicar així una part molt important dels seus recursos econòmics per a fer front al pagament l’IBI, mentre en altres ciutats sí que són conscients de les dificultats econòmiques de la ciutadania”. Però a més Roger Cerdà alerta que este elevat impost “també suposa un fre per a la recuperació econòmica de la ciutat, perquè ni facilitem que s’incremente el consum ni ajudem a les empreses a la creació de llocs de treball”.