Suñer: “Ara es veu clarament la pèrdua que ha suposat per a la ciutat no efectuar la possibilitat de comprar el convent, i a més ens queda el dubte de si també ens costarà diners”
La Junta de Govern Local va aprovar recentment l’esborrany del conveni entre l’Ajuntament i l’empresa que va comprar el convent de Santa Clara pel qual l’ajuntament es compromet a diverses coses, entre elles a realitzar els tràmits per a la contractació del servei consistent en la redacció del Pla Especial de protecció del BIC, a impulsar les gestions, tràmits i decisions per a que es rehabilite el convent i a adquirir l’edifici adjacent al convent que dóna a l’albereda. La portaveu del BLOC a l’ajuntament de Xàtiva, Cristina Suñer, ha lamentat una vegada més “l’oportunitat perduda que aquest convent haguera passat a propietat pública, amb tots els beneficis que s’hagueren pogut desprendre, i amb la possibilitat de fer en ell l’actuació que més convenient haguera sigut, sense perdre mai la propietat, com ha passat finalment. Ara ens queda per tant el dubte de si al final ens costarà a tots els xativins i xativines diners de la butxaca mantindre el convent que ara pertany a una empresa privada, donades les estipulacions que l’empresa exigeix a l’Ajuntament en el conveni. És cert que l’empresa es compromet a obrir una vegada a la setmana al públic el convent per a visites, i per al culte, però aquestes contraprestacions ja les contempra la llei i es podrien exigir a algú que ja es propietari d’un Bé d’Interés Cultural des de l’inici i se li ajuda a la restauració, no a algú que l’ha comprat amb el consentiment i tota l’ajuda per part de l’ajuntament.”
La regidora nacionalista i portaveu a l’alcaldia de Xàtiva considera que “aquest equip de govern, que té diners per al que li convé, com per exemple, per a fer una obra desorbitada com la Ciutat de l’Esport, pensada més per lluir-se i inaugurar-la abans de les eleccions que per al servei públic, prefereix posar en mans privades la major part dels serveis de la ciutat, mentre es gasta els diners públics en festetes. Si el convent haguera passat a mans públiques, ara podríem estar parlant de projectes de rehabilitació i de quina utilitat se li podria donar, sense descartar l’hostaleria, gestionant, per exemple, la construcció d’un parador nacional, amb molt més prestigi del que es vol fer, i sobre tot en un bé propietat de tota la ciutadania.”