Més de 700 persones van gaudir de l’espectacle
El passat dissabte l’Escola de Danses de Xàtiva junt amb la Colla «La Socarrà» van aconseguir que el Gran Teatre de Xàtiva es posara en peu per aplaudir el seu esperat espectacle: “De la terra venim”. Un muntatge que hauria d’haver-se estrenat el dia 18 d’agost al Camp de futbol «La Murta», doncs era un dels actes programats per a la Fira d’agost de la ciutat, però que per les inclemències del temps, es va haver de suspendre.
Més de 700 persones acudiren al Gran Teatre el dissabte a les vuit de la vesprada sense saber massa bé el que anaven a veure, doncs els responsables no havien volgut donar massa detalls d’un espectacle que s’havia preparat en molt poc de temps i el contingut del qual sabien que anava a emocionar al públic. Ambdós col·lectius, més d’un centenar de persones, van mostrar el seu bon fer damunt de l’escenari i sobretot les seues ganes de fer del folklore alguna cosa més que cants, músiques i balls tradicionals.
L’espectacle estava dividit en quatre parts, que destacaven fets de la història i el patrimoni cultural de la ciutat.La primera, més pura quant a ball i música tradicional, parlava dels Orígens. Començaren amb un cant de batre acompanyat d’uns moviments d’una trentena de persones amb una plasticitat delicada, innovadora i elegant. El primer ball fou la «Xàquera Vella», interpretada per la Colla i els balladors, fent al·lusió a un dia de camp en temporà de la collita de l’oliva. Mantes, canyes, cistelles… Tots els elements ballaven a l’uníson. La rondalla tocà peces com «L’ú d’Aielo» o el «Fandango de tres», que s’acompanyaren amb els balls típics de l’Escola de Danses.
D’altra banda, la segona part, havia de vore amb la Tradició. Un parell de peces de la Colla introduïren aquesta part en la qual intervingueren Nanos, Cavallets i Moma d’una manera màgica i més contemporània d’allò al que estem habituats. En tot moment l’espectacle va anar recolçat per un audiovisual minimalista, en blanc i negre i també de poemes i lletres de cançons interpretats de manera sublim per l’actor xativí Elies Barberà.
La tercera part parlava de la Desfeta, «Starracos», fou una peça fonamental que introduí aquesta part per mitjà de la Colla i un gegant representava la figura de Felip V i l’oposició dels maulets. Un vetlatori contemporani i tradicional al mateix temps donava fi a aquesta part junt amb un text esborronador que Elies Barberà interpretà amb dicció i sentiment perfectes. La senyera de Xàtiva cremada es passejava trista de la mà d’una xiqueta que representava la ciutat saquejada i destrossada per la mà del Borbó.
La darrera part, El ressorgir, recordava com Xàtiva havia ressorgit tantes i tantes vegades, no només després de la crema de 1707, sinó fins a l’època actual, recuperant la seua identitat, cultura, llengua i tradicions. Una de les peces més boniques, «El Preludi» interpretat magistralment per La Colla, donava pas a aquesta última part mentre uns xiquets jugaven contents amb unes teles del penó de la conquesta.
Finalment, un dolçainer va començar la Muixeranga mentre una balladora dansava al seu so, a poc a poc anaren afegint-se balladors i músics en un final que va fer plorar a un bon grapat de públic assistent.
Dels incomptables agraïments i felicitacions rebudes pels dos col·lectius s’ha de destacar aquesta que tot seguit citen textualment, per vindre d’una persona desconeguda i que no té cap vincle amb cap dels col·lectius organitzadors i participants i per la qual cosa des de l’organització la consideren “absolutament objectiva i neutral”: “Treball ben fet i impactant. Excel·lent presentació retrospectiva d’imatges de fons molt emotiva. Contundent i polifacètica dicció del presentador, magistral selecció de textos, fàcil comprensió de l’actuació narrativa amb imatges bellíssimes més enllà dels tòpics. Sorpreses narratives inusitades i plenes d’agilitat i tendresa, composicions de dansa sublims. Impressionant i original joc amb els símbols del país. En fi, podeu sentir-vos pagats del treball que heu fet com nosaltres commoguts, emocionats i orgullosos d’aquesta proposta escènica que de segur haureu de representar merescudament en altres llocs, perquè això de Xàtiva renaix és una metàfora pròxima de l’excepcional moment històric que estem vivint el conjunt dels valencians”.
