CUANDO FUIMOS LOS MEJORES…

SALVA CALVO

Aquitecte Técnic Col-legiat e Enginyer de l’Edificació.

Aquest article he preferit parlar sobre aquelles coses que hem preocupen en aquest moment tan difícil per tots. Dins de mi corren molts pensaments que no puc ocultar i m’agradaria donar-los a conèixer a tots els meus lectors que setmana a setmana em seguiu a l’Informador, deixant de costat l’IBI, el Formigó, la Dació en pagament, i un llarg etc..
Cal dir que la idea d’aquest article pegava voltes al meu cap durant molt de temps, però vaig rebre l’espenta definitiva a l’escoltar la cançó que posa títol a l’article de «Loquillo y los Trogloditas» al disc «Cuero Español» de l’any 2000, aquest és per tots un himne que va marcar les nostres vides. En aquell moment vaig decidir «arreajuntar» lletres en defensa de la professió d’Arquitecte Tècnic o Enginyer de l’Edificació o com es vulga dir. M’imagine que en aquest sac també es poden identificar Arquitectes, Enginyers o Enginyers Tècnics.

D’uns anys ací, sobretot augmentat per la crisi econòmica i immobiliària, el respecte pels tècnics, a decrescut a nivells mai imaginats per aquelles persones que iniciaren el nostre treball molts anys abans. La gent en general, i ahi ens podem englobar la gran majoria de les persones, començant per Promotors i Constructors, quan les coses anaven genials, i com diria la cançó «nos mostraban la mejor de sus sonrisas», han perdut el respecte per professionals fonamentals per a la construcció d’una vivenda, on ara es veu com unes persones que realitzen un plànols o donen unes ordres a l’obra anant ben vestits i sense embrutar-se. I clar, partint d’eixa base tot el que es cobre son massa diners. Per altra banda, també li deguem sumar que s’ha deixat de valorar la gran quantitat d’hores d’estudis realitzades, la presa de decisions al moment assumint 100% la culpabilitat del que s’executa o la responsabilitat màxima que hi ha sobre tota l’obra, fins i tot amb responsabilitat penal.

Una de les coses que més llàstima em dona, és la diferent valoració de la professió d’Arquitectura o Enginyeria que hi ha a Espanya respecte a Europa.
Al nostre cap i casal, es veuen el honoraris del professional com un pagament innecessari posant en dubte moltes decisions que es prenen, per altra banda a Europa, els tècnics es veuen com uns portadors de riquesa, que posen en servei de la gent i empreses els seus coneixements en millora de la productivitat, no posant en dubte les seves decisions. De allí la gran demanda de tècnics a països com Alemanya, França, Anglaterra,… Cal dir ben fort, que així ens va al nostre benvolgut país.

Anem a posar un exemple que referenda un dels grans problemes que hi tenim a l’edificació, sent aquest la falta de formació en la gran majoria dels agents que hi participen. A l’any 2006 entrava en vigor el CTE (Codi Tècnic de l’Edificació), una norma d’obligat compliment on s’estableixen els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat de les construccions, en eixe moment els tècnics ens vam llançar a realitzar un innumerable nombre de cursos per millorar la comprensió d’aquesta norma i aplicar-la a les noves vivendes. Puc dir, que a la gran majoria de les obres en execució, tenim explicar a tots els agents participants que hi deuen fer per aplicació d’aquesta norma, element que fa que pareixquem el dimoni de cara al Promotor. On vaig amb tot açò? Doncs molt fàcil, els únics que mantenim a la construcció una formació continua som els tècnics, lluitant a l’obra amb la nefasta frase » tota la vida ho hem fet igual», tenint dues senzilles solucions:

• Formació obligatòria per a totes aquelles persones que hi participen a l’execució de l’habitatge.

• Fer cas 100% del que diuen els tècnics.

Tota aquesta «arrejuntà» de lletres prové que als últims anys la figura dels tècnics s’ha emmarcat dins del paràmetre de solucionador de problemes, i no dins del que deuria ser com aportador d’idees i agent de millora d’habitabilitat, seguretat i disseny a les nostres futures vivendes. I que vull dir en el terme solucionador de problemes? Doncs, que als moments que ens trobem sols se’ns busca veritablement quan hi ha algun problema del que no hi ha o no es sap la solució per part del promotor o constructor, normalment quan ja s’ha executat a l’obra, en volta de buscar l’ajuda del tècnic, abans de realitzar algun element del que no hi ha la seguretat que serà correcta la seva execució, evitant d’aquesta manera despeses innecessàries o tenir que realitzar més feina del que estava previst. I ací és on el promotor i constructor ens deuen veure com una gran ajuda per ells, tenint al seu costat unes persones molt qualificades. Dins dels problemes també podríem col·locar la documentació requerida per l’ajuntament, problemes de seguretat, deficiències a l’obra, falta de segur de responsabilitat per part del constructor o promotor,…
El promotor deu visualitzar que l’ajuda en la gestió per part dels tècnics pot provocar un estalvi amb majúscules a l’execució de l’edificació, siga gran o menuda. I escoltar la frase «ens has eixit molt barat» que tantes vegades he sentit quan el promotor confia plenament amb tu.

En definitiva, vuic donar una llança a favor per tots aquells companys i companyes que creuen que aquesta professió no és rentable i no és valorada com deu. Sent nosaltres els primers en defendre la nostra professió, demostrant la nostra validesa tècnica i amb uns honoraris amb acordança per la feina que hi fem, així com, a la responsabilitat que hi tenim. Recuperant a pas ferm la confiança del promotor-propietari, realitzant un control tècnic de qualitat a obra.
Amb açò no estic bonegant als lectors, sinó intentant conscienciar a Promotors, Constructor, Empresaris, Gerents… actuals i futurs, de la importància dels tècnics a les obres, a les industries, als laboratoris… Valorant i confiant amb ells, de segur posarem la primera pedra per eixir d’aquesta crisi, deixant de banda el «cuando fuimos los mejores» al confiança plena i valorada.