Insten a la ciutadania a manifestar-se davant de l’Ajuntament de Xàtiva demà dijous a les set de la vesprada
Després de l’aprovació el passat divendres per part del Consell de Ministres de la nova llei d’educació, coneguda com LOMQE o Llei Wert, diversos sindicats, plataformes i associacions han convocat concentracions arreu del País Valencià, en les capitals i ciutats més importants per al dijous 23 a les set de la vesprada. A Xàtiva aquesta concentració se celebrarà a les portes de l’Ajuntament, com a protesta per l’aprovació inicial d’una llei que s’ha fet de forma unilateral per part del govern del PP, sense tindre en compte els diferents sectors educatius. Des de COMPROMÍS Xàtiva s’ha animat la ciutadania a manifestar-se contra una reforma educativa que consideren “un atac al dret a l’educació, un intent d’acabar amb l’escola pública i un retorn a l’escola franquista, a més d’un atac al valencià”. La portaveu de COMPROMÍS Xàtiva, Cristina Suñer, opina que l’aprovació de la llei és una mostra «de la manca de sentit democràtic del PP, que vol aprovar, aprofitant la seua majoria absoluta, una llei sense consens amb la resta de les forces polítiques ni amb cap sector de la comunitat educativa».
Suñer ha denunciat que la LOMQE “és una contrareforma basada en principis neoliberals que busca la mercantilització i privatització del sistema educatiu (com s’està buscant la privatització de la sanitat i de tot allò públic), conté elements que busquen el desmantellament de l’escola pública i la potenciació de l’escola privada pagada amb diners públics, convertint els centres públics en subsidiaris dels privats concertats.” I ha recordat que la LOMQE afectarà negativament l’alumnat perquè el classificarà en funció del seu rendiment acadèmic, legalitza la segregació per sexes, implanta itineraris en 4t d’ESO i revàlides durant tota l’escolarització. En eixe sentit, la llei ressuscita elements com les revàlides que es donaven per desterrades en el sistema educatiu.
Suñer remarca que la LOMQE classificarà també els centres i «crearà centres ghetto i centres d’elit, s’elimina tot vestigi de gestió democràtica dels centres, en buidar de capacitat de decisió els consells escolars, el professorat perdrà drets i condicions laborals, perquè una part de la plantilla serà triada directament per la direcció del centre, la religió serà avaluable i computarà a efectes de promoció, beques, ajudes, etc». També ha denunciat la regulació per primera vegada en una llei educativa de les polítiques lingüístiques en l’ensenyament i de com s’han de distribuir les llengües per matèries. «Aquesta és una greu ingerència de l’estat en les competències autonòmiques i un greu atac a les llengües pròpies, que perdran drets adquirits».
I ha conclòs que “la proposta de llei representa un greu atac al dret universal de l’educació, en tant que incrementarà les desigualtats socials de l’alumnat i de la societat, posa fi a la gestió democràtica dels centres, modifica les condicions laborals del professorat, impulsa la privatització i la confessionalitat de l’educació i discrimina les llengües pròpies.”