Compromís per la Costera i la Canal demana un canvi del Consorci

Sebastià: «Cal que els abocadors estiguen prop dels principals centres de producció de residus»

El secretari comarcal del grup Compromís per la Costera i la Canal, Josep Maria Sebastià, ha assenyalat que els darrers dies «ens han semblat especialment preocupants pel que fa a la gestió dels residus a les nostres comarques». Ha afirmat que als projectes «sense cap ni peus del Consorci, als enfrontaments amb tota mena de col·lectius i entitats, s’ha afegit ara que el president del Consorci, Vicente Parra, ha obert un nou front de confrontació dins el seu propi partit. Considerem que Parra no ha sigut mai la persona adequada per a pilotar el nostre Consorci cap a la sostenibilitat ambiental i econòmica que requereixen els temps que corren».

Sebastià afirma que ara que s’enfronta a ciutadans, alcaldes, mancomunitats i a la pròpia conselleria «creguem que és el moment que s’adone que ha arribat el moment de dir que s’ha acabat. Sols la seua marxa pot permetre refundar el Consorci i que tots recordem que aquest està per a prestar un servei als ciutadans no per a satisfer quotes de poder o posar-lo al servei de grans interesos empresarials», manifesta.

Un objectiu primordial que ha estat oblidat en permetre que siguen aquestes empreses les que dissenyen el servei de gestió del fem atenent més al seu benefici industrial que a crear un servei eficaç, econòmic i sostenible, destaca. Des de Compromís tenen clar «quin és el nostre model de gestió de residus, el que defensen la Plataforma Contra el Macroabocador de Llanera i molts altres col·lectius ciutadans que la recolzen: Millora de la separació en origen dels residus per a permetre una política eficaç de les Tres “R” (reduir, reutilitzat i reciclar) i afavorir la cooperació i les aliances amb la indústria de la reutilització i el reciclatge per a reduir els costos públics de gestió i afavorir la creació d’activitat i ocupació a les nostres comarques». La creació d’instal·lacions de tractament menudes i controlables, sense que cap poble o comarca tinga que carregar sobre les seues esquenes «la barbaritat d’un macroabocador». I que als abocadors que existisquen sols acaben aquells materials que no han pogut ser aprofitats de cap altra forma.

Cal també que aquestes instal·lacions i abocadors estiguen prop dels principals centres de producció de residus. Així, a més de fomentar la responsabilitat ciutadana «ens estalviarem importants costos de transport i la contaminació que aquest genera. La proposta del Macroabocador de Llanera que concentraria el fem de cinc comarques li estalviaria costos d’inversió a l’empresa adjudicatària que el construiria, però també carregaria sobre la butxaca dels ciutadans el transport diari de tones de fem des de llargues distàncies i tots els problemes que això generaria. El Consorci ens ha fallat a tots en permetre que aquesta empresa ens impose un model de gestió que carrega sobre el ciutadà uns costos innecessaris per tal d’augmentar uns beneficis industrials que ja són elevats», afegeix Sebastià.

De la mateixa forma, el grup creu que la política d’incineració en massa de residus que es planteja la Conselleria, i «que sembla que Parra estaria disposat a instal·lar a les nostres comarques per tal de mantindre el seu projecte de macroabocador en Llanera, tampoc és vàlida. Contamina l’aire amb dioxines i furans i altres elements perillosos i més si es fa a cimenteres com ja es fa a alguns llocs del nostre país», finalitza.