Capella d’Art Músic ofereix un concert a La Seu

Aquest divendres a les 20 hores

Capella d’Art Músic ofereix aquest divendres 24 de maig a les 20 hores un concert a l’església col.legial de Santa Maria La Seu de Xàtiva. El concert s’emmarca dins la commemoració del 600 aniversari de l’erecció de la Seu com a Col·legiata, 1413-2013. D’aquesta manera, el conveni que Capella d’Art Músic té amb l’Ajuntament de Xàtiva, es transforma en un acte compartit on les dos entitats, la institució ciutadana i l’associació cultural expressen a una altra institució, la Seu, el reconeixement com a vertebradora fonamental de la cultura i la música a Xàtiva durant els segles de vida de la Parròquia Major a la iutat.

La selecció de les peces a interpretar respon, com ve sent habitual als concerts de la Capella, a la conformació d’un discurs musical comprensible, distribuint-lo per seccions segons el gènere al qual pertanyen i de la finalitat a la qual es dedicaven en l’àmbit musical representatiu de les diferents èpoques.

Segons el director de Capella d’Art Músic, Manel Garcia, mirant de donar una mostra de la polifonia vocal que podria haver-se escoltat a la Seu en temps passats, i per tant en Xàtiva, «anirem de peces del segle XVI a peces del segle XIX. Les agrupem en tres blocs. El primer arreplega tradicions compositives profanes però no extrareligioses, el segon, peces religioses i el tercer, peces religioses pròpies de la Seu. El ventall estètic, presenta varietat i un progrés tècnic que vostès mateixos podran apreciar. No hem inclòs peces posteriors a 1814, per resultar de major complexitat numèrica de cantants, raó per la qual tampoc n’hem inclòs de barroques a doble cor», destaca. Queden pendents aquestes per a un tercer concert dins del mateix marc commemoratiu, incloent-ne la participació orquestral.

La sonoritat física de la Seu esdevé un handicap important per a la recepció d’interpretacions musicals. La monumentalitat imponent, també duu conseqüències en l’escolta apropiada. La ubicació de la font sonora juga un paper important en l’audició, i la proximitat de l’oient a la mateixa, encara més. «A hores d’ara, només amb l’ajuda de mitjans electrònics podem mitigar aquest problema. Des d’antic es coneix aquesta circumstància. Devem comprendre que els espais diàfans de la Seu actual no eren els espais de segles passats. Abans devia haver tapissos, teles, cortines i major presència de la fusta com a element constructiu. L’altar no ha estat mai escenari on la funció de la música trobara lloc (tampoc els temples es pensaven com a sales de concert)», afirma el director. La música sonava a altres llocs del temple, com ara el Cor el qual oferia certes millores acústiques en estar tancat en bona part, convertint-se en caixa d’escolta, o les diverses capelles que servien tant com a oratoris, com a espais de celebració litúrgica i eucarística. «Partint d’aquesta base no resulta difícil entendre que hui tampoc no pot ser un escenari adequat a la música que presentem», afegeix.

D’altra banda els impediments físics a la bona recepció acústica provenen de la cúpula central al creuer. La reverberació dificulta l’apreciació dels sons i en major mesura del text. Un text tractat polifònicament encara ve a complicar més l’audició i la comprensió en tractar-se de diferents veus recitant el mateix text a diferents moments temporals. «Aquesta ha estat una de les causes per les quals la gran polifonia ha pogut prosperar en determinats temples més que en determinats altres, i prompte la música instrumental senzilla i les fórmules compositives simples substituïren en la Seu les magnificències artesanals compositives del XVII i del XVIII», finalitza Manel Garcia.

El concert està patrocinat per l’Ajuntament de Xàtiva, mitjançant el conveni subscrit per la Regidoria de Cultura amb les entitats musicals de la ciutat per a l’any 2013

Programa:

Paso a paso, engaños mios, cançoner d’Ontinyent. Machado (Manuel) (1590-1646)*

Abejuela que al jazmín, cançoner d’Ontinyent. Gaspar Díaz (s. XVII)*

Molinero divino, to al Santíssim, José Conejos Ortells (m.c. de Segorbe de 1717 a 1745) *

Pan divino y gracioso, tonada al Santíssim, Francisco Guerrrero (1590-1646)

Ave Maria, Josquin Despréz (ca. 1455-1521)

Sicut cervus, G. P. Palestrina (1525-1594)

Tota Pulchra, Francesc Valls, m.c. Catedral de Barcelona, (1665-1747)

Genitori i Tantum ergo, Narcís Casanoves, organista de Montserrat (1747-1799)

Et incarnatus est: versicle polifònic del Credo del Kyrial dels llibres corals de la Seu

Llora pensamiento, tonada humana, Macià Veana (m.c. de la Seu de 1690 a 1692)

Transc. Josep Antoni Alberola

Salve Regina, a 6, Joseph Casanova (m.c. de la Seu de 1788 a 1792)

Laudate Dóminum, Joseph Morata (m.c. de la Seu de 1792 a 1814)

Salve i Gaudes, monòdic, Calixte III

*Transcripció de José Climent Barber