Com Xàtiva va pedre el seu nom, abolit pel rei Felip V en benefici de la insostenible denominació Colònia de Sant Felip, és conegut per molts: durant la Guerra de Successió, el 1707, com a represàlia a la fidelitat austriacista de la ciutat, Felip V va ordenar arrasar la població i la va rebatejar de manera ignominiosa. La dimensió històrica del conflicte han fet cèlebre aquest episodi. No obstant això, la restitució onomàstica, de la mà del diputat Joaquín Lorenzo Villanueva, és menys coneguda. De fet, pocs habitants de la ciutat serien capaços d’ubicar l’obra política de l’il·lustre personatge i la seva interessant periple vital.
Va ser el 28 de setembre de 1811, ara fa 200 anys. En el context del procés constituent de les Corts de Cadis, Villanueva aconseguia la promulgació d’un decret de restitució del topònim original. No va ser l’únic que va fer per la seva ciutat: més tard va impulsar una efímera quarta província del Regne de València amb Xàtiva com a capital, comptant amb els partits judicials de Gandia, Dénia, Ontinyent, Albaida i Ayora i una població a principis del segle XIX de uns 140.000 habitants. Una divisió administrativa que va durar poc més d’un any, entre 1822 i 1823. Villanueva, a més, va contribuir a l’abolició de la Santa Inquisició, va ser designat ambaixador a la Santa Seu, encara que no se li va permetre entrar a la seu vaticana per la seva filiació liberal, és autor d’una reduïda bibliografia, entre les obres hi ha el text autobiogràfic El meu viatge a les Corts, i va patir l’exili després de finalitzar el trienni liberal (1820-1823). Va morir a Dublín el 1837.
Avui, a les 20.30 hores, tindrà lloc un acte institucional a la plaça on es troba situat el monument en honor als germans Villanueva. Es commemorarà la restitució del nom de la ciutat a través de la lectura del Reial Decret XCIX. L’acte estarà amenitzat per la ‘Colla de la Socarrada’ i es va a decorar la plaça per intentar donar-li color a l’acte sense oblidar el context seriós que requereix un acte institucional. La convocatòria és pública i s’ha convidat a totes les associacions de la ciutat ja que aquest acte és cosa de tots i per això es vol fer partícips als ciutadans.