La geperudeta

Aquesta nova aposta expositiva pretén repassar i reconstruir la història social i cultural; la iconografia i la significació de la ‘Mare de Déu dels Desemparats’ al llarg dels seus, pràcticament, sis segles de devoció a la ciutat de València. El diputat de Cultura, Xavier Rius, així com els màxims responsables del MuVIM, presentaran la mostra en roda de premsa, el mateix dijous 29 de novembre, a les 11.30 hores.

El MuVIM posa a disposició de ‘La Geperudeta’ la Sala Parpalló, la Sala Alfons Roig i la Sala Alta, per tal de crear un recorregut fidel i cronològic dels esdeveniments més significatius en la història de la ‘Mare de Déu dels Desemparats’, patrona de València. Tres exposicions que tenen per objectiu il·lustrar, des d’una perspectiva interdisciplinària, la història cultural d’aquesta icona, des de la creació de la ‘Lloable Confraria de Nostra Dona Sancta Maria dels Ignoscens’, confraria medieval creada entorn de l’ ‘Hospital d’Ignoscens, Folls i Orats’, fundat pel Pare Jofre; fins als nostres dies.

Les tres mostres del cicle expositiu incideixen en la dimensió popular de la fidelitat a ‘La Geperudeta’, qui, malgrat el pas dels segles, ha conservat el seu caràcter d’icona del poble menut: dels dissortats, dels malalts, del pobres, dels desvalguts, en definitiva, dels desemparats. ‘La Mareta’ representa una vivència sentimental i emotiva per a molts valencians i valencianes.

El primer recorregut del cicle, l’exposició ‘Dels marges al centre’, a la Sala Alfons Roig del museu, parla de la migració geogràfica de la imatge en la trama urbana de València, traslladada des dels marges fins al nucli emblemàtic de la ciutat, a la vora del Palau Arquebisbal, la Seu, la Generalitat i l’antic Ajuntament. És l’època de la creació d’una imatge, segons les dites populars, gràcies a la intervenció angelical. La ‘Mare de Déu dels Desemparats’ es representa acompanyada dels innocents i té cap inclinat sobre el pit, ja que, a l’estar gitada, baix del cap tenia un coixí. Així, quan es veia alçada va començar a popularitzar-se el nom de ‘Geperudeta’. També és l’època de les primeres processons o del trasllat de la festa al segon diumenge de maig.

El segon, ‘Del centre al cim’, a la Sala Parpalló, analitza el canvi d’estatus i reconeixement institucional de la imatge que, promoguda per les instàncies competents de l’Església catòlica i les institucions del poble valencià, es feia ressò del relleu social de l’advocació, en un context històric de forta impregnació religiosa de la vida cívica i política. Des que en 1667 es proclamara a la Verge dels Desemparats patrona de València, les processons i rogatives se succeeixen. Passen pels seus peus, reis i reines, coronels, exèrcits, polítics, cardenals, arquebisbes i papes. S’organitzen rogatives pel fi de les guerres, de les plagues o pel bon fruït de les collites, així com accions de gràcies i festes. En 1885, el Papa Lleó XIII l’anomena patrona canònica de la ciutat de València. Al llarg dels segles, la veneració a la ‘Maredeueta’ s’estén entre la població valenciana i funciona com a eix vertebrador de la fe a la capital. Així, arribem als nostres dies, en què ‘La Geperudeta’ és un dels símbols de la ciutat, venerada, ofrenada i visitada per valencians i visitants, creients i agnòstics.

Per últim, ‘La imatge multiplicada’, a la Sala Alta, pretén evocar la pervivència i presència mediàtica de la Mare de Déu dels Desemparats en la devoció i cultura popular més actuals, més present als nostres dies, sobretot a través de l’art kitsch i el merchandising religiós.