Les fortes plujes a Xàtiva, abans i ara

1237

Solopizza Xàtiva

23.09.2021 | Josep Sanchis Martínez

Al mes d’octubre de 1923 en el número 20 de la revista mensual Unión Cultural Setabense, editada a Xàtiva, es publicava:

La pasada lluvia se ha sentido arqueológica produciendo con sus arrastres excavaciones arqueológicas que los aficionados no podíamos realizar. En el monte del castillo son muchos los muros y cimentaciones de edificios de la antigua Saetabis que han quedado al descubierto, para solaz del arqueólogo historiador. Y en el recinto de la actual ciudad es curioso contemplar la línea de muralla que, bajando por la calle del Trinquete, derivada del primitivo recinto murado árabe y gótico de la montaña (cueva de las Palomas a la puerta árabe cuyo edificio aun se conserva) viene enterrada por la calle del Fosar marcando un portillo frente a la calle de Vera y formando un ángulo muy obtuso, ya recto a la carcomida torre de la ya desaparecida Iglesia de Santa Tecla y a la plaza de Méndez Núñez (sic). Dicho muro que mide más de un metro de espesor, es de hormigón duro y mampostería, de la edad media. Como rara coincidencia hay que recordar que estos días se cumple el centésimo aniversario de otra lluvia torrencial que se conoce con el nombre del “Diluvio de San Judas Tadeo”, cuyas aguas, en su empuje, desenterraron los cadáveres del cementerio de la calle Almas sembrando de restos humanos y ataúdes las plazas de la Balsa y Santa Tecla. Fue el mismo temporal de triste recuerdo, que arrasó el molino de la fonteta de Velasco (sic) ocasionando muchas desgracias personales“.

La notícia, de l’any 1923, la qual part final ens recordava altra pluja torrencial que va sofrir la ciutat el 28 d’octubre de 1823 dia que al santoral es dedica a Sant Judes Tadeu, reflexa la situació que es produeix a Xàtiva, cíclicamente i amb massa afreqüència, durant les estacions de la tardor, degut les condicions físiques de la trama urbana de la nostra ciutat, que es troba ubicada en la pendent de la muntanya del castell, com a conseqüència del desplaçament demogràfic que els seus veïns i veïnes realitzaren progressivament des de la part alta, situada als voltants de l’ermita de Sant Feliu i Montsant, habitada en époques romana, visigoda i musulmana.

Este desplaçament s’ha realitzat progressivament, instal.lant les seues cases cada vegada més cap a terreny pla, absorbint així les terres d’horta. Ja en temps més actuals inclús han estat ocupades les terres de cultiu amb diversos polígons industrials fins arribar a la línea que delimita el riu Canyoles.

Entre altres tronades d’aigua extraordinàries que s’han anat succeint al llarg de la història a la nostra ciutat, en 2007 ja al segle XXI, vam sofrir unes plugues torrencials com les que ja patiren en altres temps els nostres avant-passats i també es van produit conseqüències semblants com l’arrossegament de terres, pedres i rames des de la zona de la costa del castell que baixa, majorment, pel barranc de les Santes anant a abocar tot el seu cabdal en principi als carrers del casc antic, deixant taponades les boques de les clavegueres instal.lades, entre altres llocs, en carrers com Sant Domènec o Montcada (on s’inundaren l’edifici de Perelló Junior, la Casa de Cultura, l’antic Círculo Mercantil, etc, per l’embassament de l’aigua acumuilada allí, fins entrar per les portes de las cases en eixa recerca del desnivell que possibilite l’evaquació del líquid fins les cotes més baixes de la ciutat.

Les aigües de pluja provinents de la falda del castell, no absorbides per este motiu i també per la saturació del volum dins la xarxa de clavegueram d’evaquació d’aigües cap als col.lectors que la condueixen als rius Canyoles i Albaida, més la caiguda a la pròpia superficie dels carrers de la ciutat arrriben finalment a les zones de desnivell que existen als diversos passos soterranis que salven la línea del ferrocarril, que a la vegada ens fa de muralla artificial dificultant el camí de l’aigua fins els polígons, les hortes i finalment el riu.

Un cop l’aigua embassada en estos passos soterranis, quan les pluges eren extraordinàries, ens trobavem amb el panorama d’una ciutat bloquejada i incomunicada per carretera per un espai de temps, fins que es van construïr diversos passos elevats com el del carrer Beata Ines al final del carrer La Reina i el del Palasiet junt a l’I.E.S. Doctor Simarro. Però fins la seua construcció, eren els serveis municipals i d’emergència, a base de pales, llegons, maquinaria, retro-excavadores i també de bombes extractores qui aconsegueixen tornar-li les comunicacions per carretera la normalitat, perquè tan sols teniem el pas elevat del Claret com a via d’eixida-entrada a Xàtiva no inundada en aquells temps.

És el sinò de la nostra ciutat, Xàtiva, que sofreix una situació massa sovint, en repetir-se a través dels temps, malgrat haver arribat al segle XXI i haver-se produit quantitat d’avanços de previsió de l’oratge i també tècnics, en materials i en coneixements d’arquitectura i d’urbanisme, materialitzats en nous col.lector, encara que sembla no tenim ni la quantitat ni les dimensions i disposició adeqüades de les boques dels embornals encarregats de replegar i canalitzar la gran quantitat d’aigua de plutja que ens cau del cel durant l’episodi concret d’una DANA.

La història es repeteix, a cada cop una miqueta més amortiguada per l’experiència i la pressa de decisions en cada legislatura municipal que fa que aquells episodis tan greus d’altres temps, com foren els arrossegaments de la terra dels carrers (ara gracies al paviment no passa tant), les inundacions aquelles que es produïen a la carretera d’eixa cap a la LLosal sota la via del tren i Passeig del Ferrocarril junt al barri del Carme (ara no passa per haver-se construit nombroses boques d’imbornals que avaquen les gran quantitats d’aigua); etc, però encara ens queda l’assignatura pendent de la Baixada de l’Estació i la plaça de Renfe on s’acumula l’aigua sense eixida per falta potser de previssió en dotar el lloc de les boques necessàries que l’absorbisquen.

I és que el tema de l’urbanisme a Xàtiva sempre ha estat un punt negre per les Corporacions Municipals de totes les èpoques: paviments defectuosos en carrers com Montcada, Peris, Corretgeria, Hostals, Argenteria,… projectes de grans obres desmadrats de preu: Ciutat de l’Esport, Gran Teatre, Plaça de Bous,… i un departament d’obres que teoricament deuria supervisar els aspectes tècnics, els costos i els materials emprats per garantir la qualitat i efectivitat posterior, cosa que no sembla ocorrix. En definitiva, a pagar els veïns i veïnes de Xàtiva una, dues, tres i més vegades allò que deuria garantir-se com a bo a la primera.
És el que hi ha.

Fotografies: Carrer Ànimes, Plaça Espanyoleto i plaça Santa Tecla, procedent del llibre: Xàtiva, records d’una època (1900-1935) Arxiu Marbau. Xàtiva, 1997)

WhatsApp Portal de Xàtiva