L’antiga estació de ferrocarril, convertida en hospital per a colèrics durant l’epidèmia del còlera de 1884

541

DOCUMENT DEL MES: DESEMBRE
Temàtica: l’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva
Document: L’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva, convertida en hospital per a colèrics durant l’epidèmia del còlera de 1884.
Signatura: AMX, Fons Sarthou, Arxiu Gràfic.

RECENSIÓ:

Un dels béns immobles més emblemàtics i representatius de l’arquitectura industrial del segle XIX xativí és l’antiga estació de ferrocarrils situada junt la línia Xàtiva-Alcoi, a l’eixida nord-est de la ciutat. És a més, una de les poques empremtes que tenim d’aquella revolució industrial i de comunicacions que suposà l’arribada de la tercera línia de ferrocarril més antiga d’Espanya, la que recorria el trajecte des del Grao de València, fins a Xàtiva. Una línia que suposaria el primer pas per a la connexió del litoral mediterrani, i concretament el port de València, amb la capital, Madrid.

El 20 de desembre de 1854 és la data en què, oficialment, va arribar el ferrocarril a la ciutat de Xàtiva. D’ella tenim notícies en tota la bibliografia al voltant de la història del ferrocarril a la comarca de La Costera i l’impuls socioeconòmic que va suposar per al desenvolupament de la ciutat. La primera referència que hi trobem respecte a la inauguració de la línia de ferrocarril del Grao de València a Xàtiva, la trobem al manuscrit del xativí de tall progressista, José Pascual Ferrándiz i Carbonell: “Anales o Memorias de Xàtiva, de 1833 a 1861”, publicat recentment junt a un minuciós estudi del context polític, econòmic i social de la època, del Professor D. Germán Ramírez Aledón.

En ell, Ferrándiz explica com es va viure a la ciutat l’esdeveniment, amb tot luxe de detalls: “El dia 21 de diciembre de 1854 se abrió al público el servicio del camino de hierro desde Játiva a Valencia inaugurándose con gran aparato. Bajaron de la capital con tren especial el Excmo. Sr. Arzobispo, Gobernador Civil, Capitan General y varios comisarios de la Diputación Provincial, accionistas y otras corporaciones y convidados y después de bendecir el camino ante un altar que al efecto se levantó, se celebró un gran banquete al que asistió el Ayuntamiento de la ciudad y alguna otra autoridad, concentrando mucha gente de las poblaciones inmediatas”.

Així mateix, el Diario Mercantil de Valencia, de 22 de desembre de 1854, recollia a les seues pàgines el testimoni de la seua inauguració:
“Señores: Acabamos de inaugurar la última sección del ferro-carril de Valencia á Játiva. Hemos llevado á cabo una empresa cuya utilidad nadie desconoce. La locomotora, ese poderoso agente que la civilización del siglo XIX parece haber elegido por guía, acaba de conducirnos en pocos momentos á diez leguas de Valencia. Está introducida en nuestro suelo la gran mejora; dentro de unos años, esa misma máquina podrá llevarnos al último confin de Europa. (…) Ardua es la empresa, pero consulte cada cual á su memoria, y recuerde si se consideraba fácil en 1850 la construcción del ferrocarril de Játiva: lo que entonces era un deseo, una esperanza, es hoy un hecho consumado. Haya unión entre los valencianos; haya paz en el país, y con el concurso de los buenos patricios, de las corporaciones populares, y de los diputados de esta provincia que protegen con celo este proyecto, el voto que van a pronunciar mis labios, el pensamiento que está en la mente de todos, será otro hecho que llevará al colmo la prosperidad de nuestra provincia: A la prolongación de este ferro-carril hasta Almansa”.

El projecte de la nova línea de ferrocarril va estar redactat per la mercantil “Societat Explotadora del Ferrocarril”, encapçalada pel seu gerent i fundador, el Marqués de Campo. Així, i segons consta en les estadístiques, aquesta línia es convertia en la tercera d’Espanya, després de la de Barcelona-Mataró (1848) i la de Madrid-Aranjuez (1851). A més, aquesta primera concessió per dur el ferrocarril des del Grao de València fins a Xàtiva, contemplava la seua ampliació posterior mitjançant la nova línia que es pensava construir per connectar Xàtiva amb Almansa, la qual suposaria el proper pas cap a la connexió del mediterrani amb la capital, Madrid.

El reflex material més important que s’hi conserva d’aquest període històric, de gran envergadura per la innovació i modernització que va suposar per a la ciutat i el seu desenvolupament econòmic i social, és l’antiga estació de trens, ubicada a la part nord-est de la ciutat, junt al traçat de la línia Xàtiva-Alcoi que començà a desenvolupar-se a partir de 1893 i seria acabada en 1904. Els seus autors van ser els enginyers James Beaty, autor de la primera estació de ferrocarrils en València, i Domingo Cardenal. En realitat, la seua utilització va ser efímera, en el sentit que el nou traçat cap Almansa va obligar a construir una nova estació en l’any 1860, millor orientada a les necessitats de la ciutat i al nou traçat, i que és la que es fa servir en l’actualitat.

L’estació vella, com és coneguda a la ciutat, està inscrita al catàleg de béns patrimonials del municipi des de l’any 1983, amb número d’inventari X-324. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, la façana del qual presenta una successió d’arcs de mig punt de rajola disposats a rosca, a l’estil de l’arquitectura industrial del moment . Originalment estaria coberta amb una teulada a dues aigües amb metall i fusta. Ocupa una superfície total de 732,55 m2, i les seues mides són 59,36 m x 12,35 m.

Posteriorment se li va annexionar un nou cos destinat a habitatges dels ferroviaris.

Encara que recentment s’han realitzat tasques de manteniment i neteja, malauradament el seu estat de conservació és molt precari, en faltar tot el sostre de l’edifici i presentar un perillós creixement de vegetació al seu interior, motiu pel qual seria necessària una ambiciosa intervenció el més aviat possible. De fet, ja en l’any 2009 es va plantejar una rehabilitació de l’edifici, amb la intenció d’adaptar-la com a museu del ferrocarril, la qual finalment no es va dur a terme. Aquest projecte es conserva a les dependències de l’arxiu municipal de Xàtiva .

D’altra banda, l’antiga estació de Xàtiva va representar un element important per al control epidemiològic de la Xàtiva de 1884, en convertir-se, durant un temps, en hospital per a malalts de còlera, al trobar-se en una ubicació més o menys allunyada del nucli poblacional d’aquell temps (encara que hui en dia es troba completament integrada en la planimetria urbana local). Els testimonis gràfics que es conserven d’aquest període ens mostren una estació convertida en “Hospital de San José” . Aquest esdeveniment convertiria l’antiga estació de ferrocarril en una de les empremtes més recognoscibles d’aquesta epidèmia del còlera a la memòria col·lectiva dels ciutadans de Xàtiva.

Per últim, no deixa de ser curiós el fet de que, fins els darrers anys, l’antiga estació de ferrocarril de Xàtiva no gaudia de cap tipus de protecció especial, en no estar catalogat ni com Bé de Rellevància Local ni com Bé d’Interès Cultural, motiu pel qual en l’any 2017 es va iniciar un procediment per a la seua declaració com a Bé de Rellevància Local amb caràcter individual i la seua inclusió a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, segons la classificació, tipus a), continguda en l’article núm. 3.1 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel que es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels Béns de Rellevància Local: Monuments d’Interès Local.

BIBLIOGRAFIA

FERRÁNDIZ CARBONELL, José Pascual (2016). Anales o memorias de Játiva (1833-1861). Xàtiva: Ulleye.
AGUILAR CIVERA, Inmaculada (coord.) (2004). Historia del ferrocarril en las comarcas valencianas: La Costera. Valencia: Conselleria d’Obres Públiques,

WhatsApp Portal de Xàtiva

Diseño, programación y mantenimiento web en Xàtiva