En el plenari de l’Ajuntament de Xàtiva, que se celebrarà el proper dissabte 26, es debatrà la sol·licitud de declaració com a Bé d’Interès Cultural Immaterial de la festivitat del Corpus de Xàtiva. Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa a l’Ajuntament per oficialitzar l’anunci, a la qual han assistit l’alcalde Roger Cerdà, el regidor de Cultura, Jordi Estellés; l’abat de Xàtiva, José Canet i l’historiador Sebastià Garrido, en representació de l’Associació d’Amics del Corpus. Tant aquesta entitat com l’Església es varen adherir a la petició mitjançant una instància presentada el 13 de desembre de 2018.

En el marc de la roda de premsa, l’alcalde ha anunciat que “la previsió es que la inauguració del Museu del Corpus es produïsca al llarg del mes de març”. El futur museu s’ubicarà en la Casa Santandreu, un immoble de titularitat municipal que forma part del complexe de l’ex-convent de Sant Domènec. Segons ha informat Cerdà, “la inversió que s’ha dut a terme fins el moment per condicionar aquest espai per al seu ús com a Museu del Corpus ronda els 85.000 euros”.

La declaració com a BIC del Corpus de Xàtiva és una vella aspiració per a diversos col·lectius culturals de la ciutat. L’origen de la celebració a Xàtiva, amb un doble component cívic i religiós, es remunta al segle XIV. La festa va assolir una notable sumptuositat a la ciutat i va arribar a rivalitzar en importància amb la de València capital. Segons Sebastià Garrido, “hi ha un fet històric: fins a la Guerra Civil, el Corpus era la festa gran de Xàtiva”. Segons l’historiador, la sol·licitud BIC per al Corpus “és dignificar la ciutat. Hi ha una tradició escrita que ens parla de la dignitat de la festa i s’ha fet un immens treball de documentació en el seu procés de recuperació”.

En l’escrit que va dirigir a la Comissió Informativa de Cultura, el regidor Estellés afirma que “atés que tot aquest esplendor s’ha anat recuperant progressivament des de 1980, primerament amb la restauració dels gegants i els nanos dignificats pels seus portadors i balladors; també pel rescat de diversos elements (l’Arca de l’Aliança, el Raïmot, l’Agüelo Colomet, les Heroïnes, David i Betsabé, etc.), tot açò gràcies a la creació i l’aportació voluntària dels membres de l’Associació del Corpus de Xàtiva que ve gestionant amb l’ancestral patrocini i per delegació de l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura, esta festivitat tan tradicional, considera valuós patrimoni de la ciutat de Xàtiva”.

Estellés ha senyalat 10 fites en el procés de recuperació d’aquesta festivitat: la finalització del seu propi museu, la integració d’entitats com les comissions falleres i les confraries de la Setmana Santa xativina, l’increment de les ajudes econòmiques, el compromís de l’Escola de Dances de Xàtiva en l’organització, el reconeixement de la tasca de recuperació de tradicions duta a terme per Raquel Langa amb un premi 9 d’octubre, la participació en la celebració de la trobada mundial de gegant a Reus, els seminaris organitzats per la Universitat de València, la restauració dels gegants i nanos antics, el llegat artístic dels cartells de Rafael Gómez Aranda i, finalment, la sol·licitud de declaració BIC.

Per la seua banda, l’abat de Xàtiva, José Canet, va destacar la importància de revestir amb fastuositat la festivitat del Corpus, ja que “es tracta de celebrar el sagrament de l’eucaristia”. Canet ha remarcat el relleu històric i antiguitat de la celebració a Xàtiva amb dades com a que hi ha constància documental d’unes ordenances de 1333 (en València, el Corpus se celebra des de 1356) en les quals es creen dues confraries a Sant Domènec que tenien entre les seues obligacions acompanyar al santíssim sagrament amb brandons encesos durant la celebració del Corpus. L’abat també ha demanat un major recolzament per a l’Associació d’Amics del Corpus.

Precisament, aquesta associació, fundada en 1993, ha tingut un paper fonamental en el procés de recuperació d’aquesta tradició. Gràcies a la seua tasca, s’hi han implicat nombrosos col·lectius, centres educatius i ciutadans particulars que han participat en l’organització dels actes del Corpus i han aconseguit imbricar la festivitat amb diversos sectors de la societat xativina.

La vistositat de la processó del Corpus de Xàtiva, amb la participació de més de 600 persones, la converteixen en un atractiu cultural i turístic de primer ordre que atrau a milers d’espectadors cada any. La celebració compta amb el seu propi apartat en la web oficial de turisme de Xàtiva.

Anualment, durant aquest esdeveniment, es pot contemplar en processó la famosa Custòdia Major o d’Alexandre VIè, destacada peça del patrimoni històric artístic xativí. Sobre aquesta custòdia, l’historiador Carlos Sarhou escrivia en 1933: “La custòdia processional de la Seu es va exposar a Madrid, a l’Exposició artística amb motiu del centenari de Colom. Una tradició popular conta que la primera plata que va portar d’Amèrica el seu descobridor, en demostració de la riquesa que comportava el Nou Món, Ferran el Catòlic la va enviar, tota o en part, al Papa, que com era espanyol i xativí, la va tornar a la seua pàtria perquè es dediqués al Sagrament de l’Eucaristia, llaurant dos grans custòdies o virils, una a la catedral primada de Toledo i una altra a la Col·legiata de Xàtiva”.