La invisibilitat de les morts laborals

La invisibilitat de les morts laborals Paco Luque ens intenta fer reflexionar sobre aquest tema

49

En ple segle XXI, era de la informació, xarxes socials, Internet i grans buscadors.

Sabem que seguim sumant anys (6) en què el repunt en els accidents laborals continua creixent, però si volem analitzar la concentració d’aquests a la nostra comarca, les causes, les localitats en què es produeixen… no tenim cap eina que recopila correctament aquestes dades per poder valorar i cercar actuacions correctives.

El més proper que trobem són les dades per província i comunitats autònomes. Tant l’INVASSAT, com el Ministeri de Treball ofereixen únicament aquestes dades generalitzades. Així sabem que el any passat 2018, amb 62 accidents mortals a la Comunitat Valenciana, som la segona Comunitat Autònoma després d’Andalusia que més mortalitat ha tingut. Verdaderament preocupant. A escala estatal 506 en jornada de treball i 146 in itinere.

Sembla que eixir a guanyar-nos la vida i perdre-la , no té massa importància. La taxa de mortaldat és aclaparadora, però malgrat això, el conjunt de la societat no surt al carrer amb nosaltres com caldria esperar en repulsa d’aquesta situació, no surt la notícia als mitjans de comunicació, a penes una trista columna a algun diari local. Que més fa falta perquè es visibilitzen aquestes morts?

Si observem les dades estatals, llancen unes xifres d’una mitjana de quasi 2 morts per accident laboral diàries.

Quin seria el tractament d’aquesta notícia si els morts, encara que continuaren sent treballadors, foren en mans del terrorisme jihadista? Quins dirigents polítics agafarien ràpidament aquesta notícia per brandar políticament la seua bandera?
Cada dia obririen els informatius amb aquesta notícia i… altre seria el sentiment general i la implicació per complir en la prevenció que, en definitiva, és el paraigua per als accidents laborals.

Ens caldria tenir en compte quines formacions polítiques volem que ens representen a les imminents eleccions polítiques, justícia social, drets laborals, serveis públics de qualitat i bons finançaments, diàleg social… tot açò deu reunir aquell que aspira governar-nos.

És hora, commemorant el 28 d’Abril dia de la PRL, des de CCOO proposem:

Potenciar a la negociació col·lectiva el compliment de la prevenció a les empreses.
Reforçar la figura del delegat de prevenció, així com establir delegats de prevenció territorials o sectorials, aquests atendrien les empreses sense representació i podrien fer extensiva la cultura preventiva en els nous treballs digitals i treballadors autònoms.
Recuperar inversions en prevenció
Derogar les normes que han impedit que tots els col·lectius tinguen el mateix grau de protecció de la seua salut, en particular les reformes laborals que han estés la precarietat
Reforçar els mecanismes de control del compliment de la legislació en matèria d’igualtat
Intensificar les polítiques actives en matèria de prevenció dotant amb els suficients mitjans econòmics i humans als organismes tècnics com l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en Treball o els Instituts Autonòmics.

Paco Luque

Responsable Salut Laboral i Medi Ambient a la Comissió Executiva Intercomarcal de CCOO Comarques Centrals