“És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”
(A.Einstein)
Article d’opinió | Teresa Roca
Si no som excessivament incauts, l’habitual és que tinguem en compte la nostra condició física abans de practicar qualsevol esport. Qualsevol mesura les seues possibilitats per a poder calcular el risc que pot assumir.
M’imagine que Ahmaud Arbery, també valoraria que fer fúting per Brunswick , una xicoteta ciutat de Geòrgia (als EUA) el 23 de febrer de 2020, no era una pràctica d’excessiu risc però es va equivocar de banda a banda. Perquè, guiats pels seus prejudicis, hi ha els qui poden entendre que un “negre-que-corre” és un “negre-lladre”. Els tres homes que el van agredir al·legaven que en veure’l córrer van creure que era el responsable d’una onada de robatoris.i van decidir prendre’s la justícia per la seua mà. I així, en un acte de palesa “ciutadania-discriminatòria” van poder fins i tot atrevir-se a posar fi a la seua vida. Però Arbery estava desarmat i només feia esport. Com no es van privar de fer un vídeo, aquest va servir de prova per a demostrar que eren els autors de l’assassinat. Ahmaud Arbery no s’imaginava a què s’exposava, no va calibrar el risc que era fer fúting però aqueix va ser el seu final en un acte de violència racista.
En el judici es va utilitzar com a defensa que havia sigut un acte de “arrest civil”. Aquesta figura legal és herència d’una llei que data de 1863 i que permet a qualsevol ciutadà del carrer arrestar a individus “raonablement sospitosos”. La norma es va legislar al final del període esclavista amb la finalitat d’evitar la fugida dels esclaus. El governador de l’Estat, el republicà Brian Kemp, la va derogar després de la mort de Arbery.
I el cas és que el vertader drama és que aquesta situació de discriminació no és un fet aïllat. Segons dades de la BBC la desigualtat social que viuen quotidianament les persones de raça negra als EUA és enorme. No estem parlant de percepcions subjectives, estem parlant d’estadístiques que ens rebel·len que les persones de raça negra són el percentatge que més mor sota custòdia policial, són el major percentatge de persones preses, han sigut els més colpejats pel coronavirus i solen ser les persones negres les que registren els ingressos més baixos fent així palesa una clara bretxa salarial racial.
Avorrible és qualsevol classe de violència però aqueixes que són esporàdiques, solitàries, fruit d’un “rampell”…diguem que tenen menys futur. Les que són més de témer (perquè comporten major transcendència) són les que van encoratjades per filosofies que les encoratgen, mantenen i nodreixen a través del temps. Aquest tipus de violències passen de generació en generació com una herència bruta i enverinada sobrevivint, per desgràcia, als seus propis ideòlegs.
Hui, 18 de desembre és el dia de les persones migrants. Moltes d’elles, a més de suportar el pes de l’emigració (i l’esquinçament que això suposa per a la persona i per a la família) han de comptar amb el racisme, amb la discriminació que poden patir per qüestions ja passades de moda i inhumanes. És un cas d’interseccionalitat clara: les persones migrants de races discriminades tenen més prejudicis en contra seua, menys portes obertes, són “més-sospitoses” que un migrant que no és de raça discriminada…Tot un repte millorar aquesta situació, tot un repte humanitzar aquesta societat que es ven com avançada.
