El nostre estil de vida

404

Solopizza Xàtiva

Article d’opinió | Analía Juan Guillén, alcaldessa de Montesa

El nostre estil de vida, el consum il·limitat, la desconnexió amb la Terra i en definitiva l’acció de l’home sobre el planeta han imprés una profunda petjada ecològica que clama ser resolta de manera urgent. Més que mai ens trobem en un moment de no tornada, i un dels grans reptes de la societat actual i futura és la lluita contra el canvi climàtic.

La descarbonització i la reducció d’emissions han passat a ser els objectius principals de les normatives mundials, la transició cap a models que contraresten els efectes adversos i la recerca d’energies netes –renovables–, ara són mesures urgents. Sincerament, me n’alegre molt.

Jo afegiria altra mesura ben important: repensar-nos seriosament com i de quina manera estem habitant la Terra. La problemàtica de les grans (gegants, millor dit) plantes d’energia fotovoltaica no és més que un altre exemple de bones intencions –o no tan bones– sota el mateix paradigma patriarcal i destructor que ens ha fet arribar on estem.

Eixa energia vital que competeix, destrueix i posa uns per damunt d’altres; eixa polaritat de l’ésser relacionada amb l’hemisferi esquerre, la lògica, l’analítica, el yang. Puc seguir, però crec que m’enteneu.

Si una energia que pretén ser neta passa per la degradació de l’espai natural ja no és tan neta. Si una energia renovable implica xafar les comarques allunyades de les ciutats, perquè allí viu menys gent i encara queden racons sense explotar, sense estudiar les particularitats i modus vivendi dels seus habitants, la flora, la fauna, el paisatge, el patrimoni natural i cultural, no és tan neta. Si els interessos econòmics estan per damunt dels ecològics, així ens va. No és tan net, ni tan bonic, ni tan sostenible.

Hem tractat la mare Terra com si fora nostra i estiguera a la nostra disposició per explotar la i aprofitar-nos’en. Em sona. No hem mirat pèl en degradar els ecosistemes, explotar els nostres companys de viatge –els animals no humans– extraure tot allò que hem pogut per tal de consumir, consumir i consumir i així, un llarg etcètera que no enumeraré.

Hui em pregunte: cal canviar el model energètic? sí; cal canviar la manera amb la qual ens relacionem amb el nostre planeta? també; cal que prenguem consciència que no es tracta de seguir al mateix ritme i amb els mateixos models invasius i poc respectuosos però amb diferents formes d’energia? clau i fonamental.

Cal sens dubte, una nova mirada de l’ésser humà cap al planeta que l’acull. I ens calen noves fonts d’energia, en aquest ordre. Urgentment. Noves propostes que deurien d’estar en la base de tota normativa: l’educació. Les conseqüències de la nostra ignorància col·lectiva són massa importants com per a obviar-les. La indiferència amb la qual comprem, balafiem l’energia o fem segons quines coses és potencialment perillosa per al planeta i la salut. Parlem d’intel·ligència ecològica? Daniel Goleman, el psicòleg conegut per parlar de la intel·ligència emocional, en parla d’ella i proposa tres senzilles accions que si tothom porta endavant anem de camí al canvi.

T’atreveixes? ens atrevim a fer polítiques també en aquesta direcció?:

  1. coneix el teu impacte;
  2. encoratja les millores i
  3. comparteix el que aprengues.

No oblidem la mesura més important: el canvi de paradigma, el canvi de consciència i l’aportació que cadascú de nosaltres pot fer en aquesta croada. Les teues accions compten, tu comptes.

Molts grans d’arena fan un desert, moltes gotes d’aigua, la mar.

WhatsApp Portal de Xàtiva