El betlem de 2022 i l’Encobert

242

Pacte Costera-Canal

Solopizza Xàtiva

Article d’opinió | Antonio Bataller

Com eixos cèlebres torrons que tornen a casa per Nadal, també hi va tornar el nostre benvolgut betlem a Xàtiva. Els que hem sigut testimonis de la progressiva evolució del monument al llarg dels anys sabem de l’ambició de millora que, per part dels diferents ajuntaments, ha fet del betlem un important atractiu turístic que l’ha consolidat com “el betlem més gran d’Espanya“.

Veritablement, la gradual ampliació des del primigeni pessebre de 1999 fins al conjunt monumental actual ha estat espectacular. El mimat poblat hiperrealista que presideix el naixement ha estat reconegut també, atesa la seua singularitat, pels mitjans de comunicació —inclús d’àmbit nacional—, la qual cosa ha potenciat una inestimable promoció de la marca ‘Xàtiva’ per tot arreu.

Motius per a reivindicar els seus mèrits no li falten: malgrat que enguany ha tingut una recepció per sota de 100 000, habitualment sol tindre una aclaparadora quantitat de turistes que triplica o quadruplica la població autòctona —els darrers anys, sense comptar 2020, entre 100 000-130 000 visites—. També cal ressenyar altres valors com el fet que està construït de manera sostenible amb un 80 % de material reciclable que prové de donacions de particulars i comerços i, a més a més, les monedes que els turistes tiraven a les diferents fonts del betlem demanant desitjos es donaven a diverses ONG —enguany hi havia una vidriola per a Creu Roja—. En síntesi, el betlem socarrat és un còctel ben condimentat de Nadal, art, turisme familiar, reciclatge i solidaritat… algú dona més?

Personalment, quan tafanege pels seus racons acabe atrapat en la muntanya russa dels meus records, embarcat en un viatge a través del temps que em regala la memòria d’eixos altres betlems que vaig compartir amb els meus, els que hui ja no estan; passejant-lo, admirat pels seus diferents espais, em veig gaudint de l’itinerari nadalenc amb els meus pares —encara no en tenia l’extensió actual—, després ja només amb mon pare i, a dies d’ara, amb la meua família. Tot i que de vegades l’he recorregut a soles, la inexcusable visita anual al naixement sempre ha estat carregada per a mi d’un emotiu caràcter familiar. De fet, tinc afortunadament unes quantes fotos que immortalitzen les tres generacions dins del betlem, perquè… qui no s’ha fet una autofoto amb la família més famosa de la història en el lloc més familiar de Nadal?

Enguany no hem tingut animals ni aigua, però s’han afegit —per fi!— els Reis d’Orient, obra de l’artista faller Manuel Blanco. A banda de l’impressionant realisme de les figures fetes a format natural o de les diverses escenes quotidianes de l’època, també s’han guanyat el seu lloc curioses figures molt posteriors a la família de Natzaret, i també populars, com ara un Felip V invertit a terra, o el personatge del caganer “in media res“, amb una considerable deposició (probablement causada pels copiosos dinars nadalencs).

Així, si valoràrem les coses nostres com Déu mana, hauríem de concloure que és realment inusual la progressió d’una obra com el betlem xativí, fruit de l’esforç de moltes persones al llarg de dues dècades.

D’altra banda, cal subratllar també la seua “xativització” —amb permís de l’AVL— quan també entren en l’ecosistema nadalenc personatges més contemporanis i molt nostres com el ja referit Felip V, per sort o per desgràcia molt vinculat a la nostra història i, a més a més, d’altra banda, cal advertir també els pareguts físics més que raonables d’alguns personatges amb certs regidors locals. Per açò, ho deixe caure ací: per què no afegir la també icònica figura de l’Encobert al betlem de 2022, atés que enguany fa 500 anys —mig mil·lenni, ni més ni menys, números redons— de la primera referència documental d’aquest enigmàtic i fascinant personatge. Al cap i a la fi, en l’imaginari col·lectiu dels veïns socarrats l’Encobert està, potser, tan viu com l’infaust borbó.

Tot i que el seu paper messiànic en aquella Xàtiva del segle XVI ha estat molt discutit —entre altres raons perquè l’impostor es va fer passar per l’infant Joan, fill dels Reis Catòlics—, la seua figura és molt popular cinc segles després. Tal vegada podria representar-se donant el seu primer discurs d’aquell vint-i-un de març de 1522 a la plaça de la Seu, el que va ser una inspirada intervenció en la fase final de la Revolta de les Germanies.

Curiosament, fa uns anys hi havia a Xàtiva una cafeteria que li rendia homenatge, es deia l’Encobert (abans Alan Bon) i participava en el concurs de betlems de la ciutat; així doncs, si a l’Encobert hi havia un betlem, és raonable que al betlem hi haja un Encobert, no? (perdó pel joc de paraules).

A la capital de la Costera tenim clar, en fi, que hi ha tres grans esdeveniments fixes a l’agenda nadalenca socarrada: d’una banda, celebrem el naixement d’aquell xiquet de Natzaret que va influir de manera determinant en la civilització posterior, també gaudim del regal que ens fa l’Orquestra Filharmònica d’Àustria en el Concert d’Any Nou —sobretot la Marxa Radetzky, de Johann Strauss pare— i, per descomptat, tenim la cita amb el betlem més gran d’Espanya. No sé si encara és adequat o no felicitar l’any, però tant em dona: feliç 2022 a tothom.

WhatsApp Portal de Xàtiva