El Club de Bàsquet Genovés s’alça com un altre motiu d’orgull a la xicoteta localitat valenciana

“Totes les persones tenen cabuda, independentment de les seues capacitats”

Parlar de Genovés és parlar de la pilota valenciana. Aquest xicotet municipi de la comarca de la Costera, de menys de 3000 habitants, és considerat la cuna històrica del raspall i l’escala i corda, les dos modalitats més practicades del que és l’esport valencià per antonomàsia. Allí es va crear la primera escola de pilota valenciana, l’any 1979, d’on ixiren alguns dels jugadors més destacats d’aquest esport: els Sarasol, Pasqual II, Sevi, Oltra… I allí va nàixer el considerat com a millor jugador de pilota de tots els temps, Paco Cabanes, conegut, precissament, amb el sobrenom d’“El Genovés”. Des de 1972 fins 1996, any del seu retirament, dominà els trinquets de la Comunitat Valenciana amb una autoritat poques voltes vista al món dels esports. De fet, d’igual forma que es diu que Michael Jordan ―junt amb la rivalitat de Magic Johnson i Larry Bird― ajudà a rellançar l’NBA rere una etapa de decadència als anys setanta, existeix consens en afirmar que Paco Cabanes reviu un esport, el de la pilota valenciana, que començava a decaure abans de la seua irrupció. I això va ocórrer allí, a Genovés.

Betlem de Xativa - Belén de Xàtiva

I també al mateix el Genovés, la ciutat natal del Michael Jordan de la pilota i cuna d’eixe esport, s’obri pas des de fa temps l’esport que dugué a altre nivell el llegendari jugador dels Chicago Bulls. I ho fa pegant-li la volta a la manera en què ho va fer Jordan, l’extrema competitivitat que va fer també de Paco Cabanes “Genovés” el mite que és ara. “Aprofitem les característiques intrínseques que fan del bàsquet un esport just, participatiu i igualitari, i les convertim en els estandards dels equips”. Són les paraules de David Soler, un dels fundadors i actual coordinador del Club de Bàsquet Genovés, a l’hora d’explicar la màxima que regix totes les seccions de la institució.

El Club de Bàsquet Genovés va néixer com han nascut la majoria d’equips al llarg de la història. Un grup d’amics de la localitat, aficionats al bàsquet, es juntaren l’any 1993 i fundaren el club en categoria sénior per poder competir com ho feien a nivell d’aficionat, però ja de forma oficial a la lliga federada de la província de València. Aquell mateix any s’inaugurà, a més, el pavelló cobert al poble, així que des del seu primer any a la Lliga van poder competir a casa. “L’Ajuntament, eixe mateix any, va intentar donar forma a una escola per als menuts, però el primer intent va fracassar”, apunta Soler. Uns anys més tard, i amb l’esforç dels components de l’equip “amb l’objectiu de què els xiquets i xiquetes del Genovés tingueren la possibilitat de jugar a un joc d’equip al seu poble”, l’escola es va poder formar i anar creixent poc a poc.

Vint-i-cinc anys desprès, el club segueix comptant amb eixe equip sénior masculí originari, competint enguany a la divisió autonòmica. A aquest es suma un equip ‘B’ senior i fins a 13 conjunts més: cinc masculins, sis mixtes i dos femenins. En total, més de 150 jugadors que permeten al club tindre representació a totes les categories del bàsquet valencià―dividides per edats―. Tot i que el nombre d’alumnes es manté en el temps amb canvis molt lleugers, al club no dubten a celebrar aquestes xifres: “Per a una població tan xicoteta com el Genovés, tindre equips a totes les categories ja ho considerem un èxit”, explica David Soler. Al país del futbol, amb molts més seguidors i patrocinis més jugosos inclòs a les categories inferiors, aquest èxit adquireix un dimensió superior.

En eixa mateixa línia camina la filosofia que vol transmetre el club. L’objectiu últim dels equips de bàsquet del Genovés no és guanyar, competir per trofeus i disputar promocions d’ascens. Malgrat què els seus equips reben invitacions per disputar partits i tornejos d’un nivell alt ―parlem de València Bàsket, Joventut de Badalona, Real Madrid…― en agraïment pel torneig d’exhibició cadet que organitza el club cada estiu, mai no accepten participar. “No volem anar a per murs que no podem escalar”, diu al respecte Soler. L’objectiu de l’escola, al final, va en consonància amb les característiques del bàsquet: “Per les seues propis regles, es tracta d’un esport just, que fomenta la igualtat i la participació, i amb unes polítiques que fora de la competició van en consonància amb aquesta idea”. I el leit motiv de l’escola és eixa inclusivitat, per damunt de la competició en sí. Que totes les persones tinguen cabuda, independentment de les seues capacitats.

El Club de Bàsquet Genovés és, precissament, un referent en quan a la inclusió. Soler, a més de ser coordinador de l’escola, és treballador a un centre que atén a persones amb diversitat funcionals intel·lectual, i si ha d’elegir un motiu d’orgull respecte a l’escola es queda amb eixa vessant social. Posa l’exemple de Martín, un jugador amb paràlisi cerebral al que per l’edat li tocaria jugar a la divisió sénior, però que per les seues característiques forma part de l’equip cadet i juga en competicions oficials amb ells, amb la llicència corresponent expedida per la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana. Maria Pina, jugadora professional del València B.C., ha organitzat aquest any la quinta edició del seu campus de bàsquet per a menuts, les cinc a les instal·lacions municipal on el Club de Bàsquet Genovés entrena i juga, i amb qui comparteix eixos valors inclusius. D’ahi els múltiples actes que jugadora i club realitzen en conjunció de forma solidària, jornades dedicades a l’atenció dels xiquets i xiquetes amb diversitat funcional. El bàsquet s’obri pas al Genovés, i ho fa amb una aposta per la vessant més solidària de l’esport.