Compromís ha reclamat al Senat que el Govern central destine un fons sanitari especial per al País Valencià, com autonomia que augmenta la seua pressió assistencial fruit dels desplaçaments de la ciudadania a l’estiu, per a destinar-ho al reforç dels equips de personal d’atencion primària en els centres de salut, a la compra de material específic, cobertura farmacéutica i altres mesures per a garantir la correcta atenció sanitària a la població i control de la pandèmia de la COVID-19 el pròxim estiu.

Carles Mulet, portaveu de la coalició i membre de la comissió de Sanitat de la Cambra Alta recorda que “el deute amb la Generalitat ha sigut quantificat en més de 400 milions d’euros i la nostra autonomía, vulga reconèixer-ho la ministra o no, ha realitzat un gran esforç en material, hospitals de campanya i prevenció de la pandèmia i no podem seguir així si tot aquest treball no es reconeix i es paga en la justa mesura que ens correspon. Això de l’Estat amb els valencians és un ròssec intolerable”, ha denunciat.

Per això li ha demanat a la titular d’Hisenda que abone d’una vegada el pagament del Fons de Garantía Assistencial (FOGA) Històric del Ministeri de Sanitat a la Generalitat pendent des del pas del sinistre Cristóbal Montoro per la cartera d’Hisenda “quelcom que segurament ella també patiria com a consellera d’Andalusia i que per a o per B l’actualitat sempre acaba penalitzant als valencians que segueixen maltractats pel Govern central”, assenyala Mulet. El senador ha reclamat a Montero que “no marege, pague el que ens deu i es deixe de lliuraments a compte i més FLA, ja que és un atzucac per a la nostra autonomia i un sobreendeudament que no ens mereixem”.

El País Valencià és un dels territoris de tot l’Estat espanyol que més va augmentar la presió assistencial enregistrada durant els mesos d’estiu, fruit de l’augment considerable de la población en els departaments de salut de zones de costa, pel trasllat a segones residencies o a espais vacacionals de persones d’altres autonomies de l’Estat. Fruit d’aquests trasllats, durant l’època estiuenca municipis com per exemple Orpesa, Benidorm, Altea, Santa Pola, Guardamar o Torrevella multipliquen per 5 el seu població, municipis de la Marina Alta per 8, i unes altres com per exemple Peníscola, Benicàssim, Almenara o Cullera per 10. I en el mateix sentit, s’experimenta una multiplicació proporcional en l’atenció en els centres de salut, hospitals i establiments farmacèutics.

Aquest augment de la presió assistencial obliga, tots els anys, a la Conselleria de Sanitat a plantejar plans especials per a atendre a tota aquesta ciudadania desplaçada d’altres autonomies. Uns plans especials que, en l’estiu de 2019, van suposar una despesa de més de 61 milions d’euros.

Fruit d’aquesta cobertura a la ciudadanía que no resideix en el País Valencià, l’Estat deu a la Generalitat Valenciana más de 340 milions d’euros mitjançant el Fons de Garantía Assistencial (FOGA) del Ministeri de Sanitat. Mulet recorda que “Montero va arribar a preveure per a aquest 2020, un total de 416,5 milions que se li deuen a València pel FOGA (Fons de Garantia Assistencial de Sanitat) a compte de l’exercici pressupostari de 2019, que finalment tampoc ha abonat”.

Desescalada a l’estiu

Aquest estiu, i davant l’eventual desescalada de les mesures de confinament adoptades el mes de març passat per la crisi sanitària de la COVID-19 que prevé eliminar totes les restriccions de mobilitat a la fi de juny, es preveu de nou un notable increment de la presió assistencial en els departaments de salut valencians, amb la complexitat que la pandèmia de la COVID-19 comporta, quant a l’atenció diferenciada a la sintomatologia d’aquest virus, la necessitat d’efectuar test, reservar llits d’UCI, i altres mesures afegides que serà necessari posar en marxa respecte a campanyes d’estiu anteriors.

Atès que l’Estat ha de garantir una adequada desescalada i gestió de la pandèmia de la COVID-19 más enllà de la finalització de l’estat d’alarma, i que aquesta gestió passa per garantir els recursos suficients perquè les comunitats autònomes puguen desenvolupar una atenció sanitària suficient per a contenir el virus, s’ha de proveir als diferents governs autonòmics de recursos, també, per a atendre a tota la població desplaçada, considerant l’augment del risc de contagi que suposen aquests desplaçaments massius de població i les conseqüències que poden tenir en els sistemes de salut i en el conjunt de la societat.

WhatsApp Portal de Xàtiva