Cristian García | Psicólogo | cgcastells@gmail.com
Pokémon Go és un d’aquests fenòmens amb els quals no importa si estem interessats en ells o no; anem a escoltar i llegir notícies i experiències relacionades per tot arreu, tant si volem com si no. Aquesta aplicació es capaç de multiplicar les accions, no sols de les empreses que l’han creat sinó també les de qualsevol altra companyia que hi estiga relacionada mínimament.
Podria parlar de les característiques que a nivell psicològic fan de Pokémon Go un joc amb tant d’èxit, però si voleu saber-les és més senzill que en jugueu. Es tracta d’una combinació d’elements innovadors que integren l’experiència del joc amb el món real, incentivant que el jugador ixca al carrer i, si és acompanyat, millor encara.
Pokémon ha afectat la vida de molta gent, en alguns casos negativament, però de forma positiva en altres. No són pocs els qui expliquen a les xarxes socials com el fet d’eixir de casa per capturar pokémons els ha ajudat a millorar les seues relacions socials o l’estat d’ànim, així com a reduir la seua ansietat.
Açò no deuria ser sorprenent si tenim en compte que uns dels efectes més negatius i persistents dels processos depressius és, precisament, la falta de motivació per realitzar activitats, sobretot si aquestes impliquen exercici. La depressió produeix falta d’activitat però aquesta falta d’activitat augmenta la magnitud del problema de forma que aquest anirà a més si no es posa un remei. De manera inversa, si durant una depressió aconseguim establir una rutina d’exercicis lleugers al nostre horari, les probabilitats de superar el problema augmentaran considerablement.
Per tant, un joc com el Pokémon Go pot ajudar significativament a superar aquest problema, ja que anima al jugador a eixir al carrer, caminar i, si és possible amb els amics, millor encara. Aquesta última característica és important, ja que un altre efecte dels processos depressius és que l’esmentada falta de motivació s’estén també a l’esfera social de l’afectat.
Clar, es pot argumentar que és trist que siga un joc el que motive a la gent a explorar el món que els rodeja amb els seus companys, però no es pot negar que pot ser una solució efectiva per a molta gent. Hem de tindre en compte que un trastorn de l’estat d’ànim pot ser difícil d’entendre per a un observador casual. La realitat és que per a la persona que el pateix pot arribar a ser inconcebible la idea de fer certes coses, com eixir de casa. El mateix es pot dir dels trastorns d’ansietat, als quals la sola idea d’eixir de casa i conèixer altra gent pot arribar a crear gran angoixa en la persona.
És de suposar que Nintendo i Niantic no tenien com a principal intenció la d’ajudar a la gent amb aquests problemes quan dissenyaren el joc, però és innegable que les característiques del mateix poden arribar a ser una ajuda si tenim certs problemes i aquest joc encaixa amb els nostres gustos. Si per ventura a algú se li ha acudit: no, el joc no permet jugar mentre viatgem en cotxe ja que detecta la velocitat de desplaçament del GPS i no funciona. Aquesta característica oblida a jugar mentre caminem però també prevé que la gent estiga pendent del mòbil al mateix temps que conduïx, almenys a causa del joc.
Malgrat tot, no són poques les notícies que podem llegir aquests dies sobre gent tinguent accidents a causa del joc. Gent entrant en zones perilloses o privades, persones que cauen per un precipici mentre jugaven i accidents per creuar el carrer sense mirar per estar massa pendent del Pokémon Go. Tot s’ha de dir, haurem de respectar les normes bàsiques de seguretat i recordar, tal com ens deia l’altre dia la policia nacional en un tweet, que estem jugant en el món real.
També haurem de tindre en compte els possibles perjudicis psicològics que poden sorgir amb aquest joc. El més evident es l’addicció, ja que compleix les quatre característiques típiques en videojocs que arriben a ser addictius: un objectiu clar, recompensa satisfactòria, ús de la fantasia del jugador i un important component social i competitiu.
De tota manera, tant per als aspectes positius com negatius, i degut a que aquest joc és molt recent, haurem d’esperar als autèntics estudis científics que estan per vindre per poder així comprovar el benefici real (o perjudici) que aquesta aplicació pot tindre sobre nosaltres.
