Article d’opinió de Ferran Minguet, Secretari Local Joves amb Compromís.
Veus discordants sempre m’han dit que l’homenatge als Maulets no es deuria celebrar, que la gent d’esquerres som molt estranya per celebrar derrotes. Fins i tot em diuen que tot allò ja fa molts anys que ha passat i que no deuríem de pegar-li més voltes. Per a molts, aquest capítol de la nostra història va acabar fa 309 anys a la batalla d’Almansa, però res més allunyat.
A la batalla d’Almansa, amb la derrota dels maulets, vam perdre els nostres Furs, les nostres normes, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre dret d’autodeterminació i Xàtiva fins i tot el nom. I durant 3 llargs segles seguim arrastrant aquestes mancances. Però, durant aquest temps, també hem demostrat que tenim la necessitat de no oblidar i la força per reivindicar el que es nostre.
I ara, per fi, aquest homenatge als Maulets arriba en un moment en el qual tenim l’opció, tenim l’oportunitat, de recuperar tot allò que ens arrabassaren. Per això crec que ha estat un encert institucionalitzar l’acte.
Els darrers anys l’hem organitzat diversos col·lectius entre els quals es troba Compromís però, després de 20anys fent-nos el buit, és l’Ajuntament de Xàtiva qui l’organitza. Sense dubte, es tracta de la millor manera de recuperar la memòria històrica.
Aquest gest, però ha de vindre acompanyat de fets. Hem d’anar més enllà i treballar per aconseguir que se’ns reconega moltes de les coses que ens han negat durant anys. Per exemple, el nostre dret civil valencià. Ara mateix hi ha 3 lleis bloquejades al Tribunal Constitucional perquè el govern central considera que no podem tindre una normativa diferent, encara que siga (o pot ser per això) millor que l’espanyola.
Ara és el moment de restaurar la dignitat de la nostra llengua i dotar-la de prestigi. És l’hora de superar herències del decret de Nova Planta com l’infrafinançament. Els valencians mereixem un finançament just per part de l’Estat.
És el temps d’un nou país que ha de desfer-se de complexes i prejudicis i que ha de mirar enrere per saber quin futur es mereix. No desaprofitem l’oportunitat.
