Xàtiva rebaixarà el 4% del valor cadastral de tots els immobles

172

L’Ajuntament de Xàtiva ha iniciat els tràmits per aplicar un coeficient reductor als valors cadastrals de tots els immobles en totes les zones de la ciutat. La mesura s’enquadra dins de la fase inicial del procés d’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat per a 2018, que atorga a alguns municipis la capacitat d’aplicar un coeficient reductor als valors cadastrals vigents el 2017. En el cas de Xàtiva, el Ministeri d’Hisenda permetria la incorporació d’un coeficient corrector del valor cadastral del 0,96 al Projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2018, el que es tradueix en una rebaixa del 4% dels principals impostos derivats d’aquest valor cadastral a la ciutat .

Ajust d’ingressos de 400.000 euros
Des de la regidoria d’Hisenda s’assumeix la baixada d’ingressos que pot provocar aquesta mesura, el regidor d’Hisenda, Ignacio Reig ho explica: “L’evolució dels ingressos està sent positiva en el primer semestre del 2017. De moment ens enfrontem sense major dificultat a una baixada en els ingressos de 400.000 euros. Baixar la pressió fiscal era ineludible. Crec que en major o menor mesura, tots els partits ho porten en el seu programa”.

Les queixes per l’excessiu valor cadastral vénen succeint-se des de fa anys, quan una revisió cadastral va multiplicar per dos els valors cadastrals el 2006, just a la cresta de l’onada de la bombolla immobiliària. Des de llavors, la regidoria d’Hisenda admet que s’ha estat tributant amb unes bases imposables desorbitades, en alguns casos per sobre del valor real de mercat, quan la norma és que el valor cadastral supose no més del 50% del valor de mercat d’un immoble. La recaptació per IBI a Xàtiva va passar de 3,2 milions d’euros el 2004 a 9,1 milions d’euros el 2012, triplicant-se en 8 exercicis. Només a partir de 2013 va començar a rebaixar progressivament el coeficient que s’aplica a aquest valor cadastral, des del màxim de 0,63 el 2013 fins al 0,57 actual. El regidor d’Hisenda ha recordat que el 2014, quan el valor cadastral es va rebaixar a Xàtiva un 15%, la base imposable es va incrementar un 8%, privant als ciutadans d’un alleujament fiscal que venien exigint des de la pujada cadastral de 2006.

Baixada del valor tots els immobles
L’impost de transmissions patrimonials i l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys també ha estat un enorme problema per a molts ciutadans que han hagut de tributar per un valor de transmissió major a l’import realment percebut, tributant així per un benefici irreal. Aquesta circumstància ha abocat a molts ciutadans a acudir al tribunal econòmic-admistratiu, que comença a admetre diverses proves pericials favorables per justificar aquest valor real percebut de les transmissions enfront del valor cadastral, més elevat, utilitzat per l’administració. Al febrer de 2017, el Tribunal Constitucional va fallar contra la Hisenda Foral de Guipúscoa per l’aplicació d’un valor cadastral excessiu, circumstància que ha provocat que el Govern espanyol prenga finalment consciència de la necessitat d’ajustar a la baixa els valors cadastrals. Els motius finals són a la repercussió en el càlcul del dèficit nacional enfront de la Unió Europea, ja que una baixada a nivell nacional del valor cadastral de tots els immobles de l’estat fan que el deute relatiu, i per tant les exigències d’ajust econòmic per part de Brussel·les siga més gran. El regidor d’hisenda posa com a exemple el cas de Xàtiva: “la ciutat passarà de valdre1.682 milions d’euros a 1.612 milions d’euros, una caiguda del 4%. Aquesta baixada del valor de Xàtiva a efectes de la comptabilitat nacional no és de gust del Govern Central, que prefereix mantenir unes xifres a Brussel·les que permeten afluixar els ajustos exigits per 2018”.

Dejar respuesta