Opinió: La solidaritat davant la violència masclista

530

Maria Josep Talens Alberola

Com cada any, quan arriba novembre molta gent des de distints àmbits ens dediquem a escriure i aparéixer en accions contra la violència masclista. Cert és que si d’una banda pot semblar part d’actuacions de reclam i de publicitat del treball, no deixen de ser accions necessàries davant un ideari social patriarcal. També són dates on molta gent reivindiquem que la societat i les institucions no ens oblidem que es tracta d’un treball al llarg de l’any i que cada 25 de novembre és obligat fer un pensament per les dones assassinades amb xifres tan terribles.

Enguany vull parlar des de dos àmbits que compartisc. D’una banda des de l’àmbit polític que milite i com a coordinadora de Dones amb Compromís de la Ribera, fer referència al treball que, des de les regidories on governem, s’està duguent a terme. Molt important ha estat el canvi de paradigma i dels marcs de treball vers la conscienciació social i visibilització de la violència masclista des de tots els seus vessants; tant l’explícita (aquella que pot ser objectivada) com la implícita (o tot allò que de manera més subtil ens condueix cap a la violència). Doncs pel que em pertoca, voldria agrair l’esforç que des del govern valencià i des dels ajuntaments s’està fent per treballar en campanyes de conscienciació i en despesa de recursos per pal·liar les conseqüències d’aquesta xacra i que no puc més que reclamar un finançament més just per al nostre país, ja que amb la mancança de recursos econòmics que no arriben per part de l’administració estatal, les limitacions són més que paleses; i ja dic, cal treballar des de molts àmbits i sobretot l’educatiu per fer molta prevenció. Així i tot, com dic, un fort agraïment a l’esforç dels ajuntaments de la nostra comarca que han aconseguit dur a terme programacions per a la setmana del 25N més que interessants i constructives. Què no pare la marxa i que aquesta flama continue encesa la resta de l’any!

D’altra banda també vull parlar des de la militància d’un altre àmbit més social i activista, de la meua solidaritat amb els nombrosos col·lectius de dones que tenim a la comarca. Tant és així que des de fa poc més d’un any, diversos col·lectius feministes ens reunim, traspassant ja l’àmbit comarcal, i formant el col·lectiu «Sòriques». I és des de Sòriques que voldria reclamar, recordar i incidir en la tasca desinteressada, voluntària i imprescindible de col·lectius com les Dones Juristes d’Alzira i la seua gran tasca recorreguent els centres educatius, les seues xerrades, les concentracions cada últim divendres de mes a la Plaça Major d’Alzira, sempre que durant el mes hi haja alguna dona assassinada…i encara no ha passat cap mes sense fer concentració. En la mateixa línia estan col·lectius com el Grup per la Igualtat d’Alzira o la Comissió per la Igualtat de l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, col·lectius que treballen dia a dia durant tot l’any per educar en igualtat i valors de manera totalment solidària, teixint xarxes sòriques, moltes d’elles de suport a dones que pateixen violència masclista. Crec fermament que per lluitar contra la violència vers les dones cal molta solidaritat entre nosaltres, construir-nos i cuidar-nos unes a altres; d’ací la reivindicació de la sororitat com a fórmula també per sortir de situacions de violència.

Teixir xarxes ens fa fortes i ens allibera del masclisme. «La solidaritat és la tendresa dels pobles» (Gioconda Belli).

WhatsApp Portal de Xàtiva